(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 15 abril 1804 – 3 febrer 1881)
Compositor. Mestre de capella de Girona, Valladolid i de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar, on actuà des del 1850 fins que morí.
Les seves composicions eclesiàstiques són misses, responsoris, misereres, tedèums, salves i nadales.
(Barcelona, 1881 – 1939)
Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.
Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.
Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).
(Barcelona, 1881 – segle XIX)
Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.
A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).
(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)
Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.
Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.
(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)
Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.
(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)
Escriptor i compositor. Germà de Martí.
Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.
Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).
És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).
Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.
(Olot, Garrotxa, 19 gener 1881 – 26 febrer 1921)
Escriptor i pintor. Era fill de l’historiador Francesc Monsalvatje i Fossas.
Col·laborà a “Joventut”, “Lo Geronès”, etc.
Féu política catalanista a Girona, d’on fou regidor per la Lliga Regionalista.
Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L’anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922).
Fou, alhora, pintor i artesà d’objectes de fusta.
(Barcelona, 6 desembre 1881 – 23 abril 1953)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1907.
Sota la influència del modernisme, projectà la casa Planiolas i les escoles de Sant Pol de Mar, el 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí.
És autor de l’edifici-garatge Casa David, de Barcelona, on fou introduïda la pista helicoïdal d’ascensió de cotxes.
Així mateix, reformà la plaça de toros Monumental de Barcelona.
(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)
Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.
Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).
En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).
Dades dels Països Catalans 