(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)
Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.
Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.
Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.
Il·lustrà diverses obres.
(Barcelona, 29 agost 1881 – 19 novembre 1956)
Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l’any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i a l’Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea).
L’any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra.
(Barcelona, 25 novembre 1881 – 15 octubre 1961)
Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a “Justícia Social-Octubre”. Dirigí la revista “Vida Nova” (1902-03).
Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).
Fou el pare d’Albert i de Jordi Folch i Pi.
(Montblanc, Conca de Barberà, 28 abril 1881 – Madrid, 26 novembre 1960)
Farmacèutic. El 1911 s’establí a Madrid, on era preparador químic de l’Estació Agronòmica de l’Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat.
Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de l’Haia.
És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia.
(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)
Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.
Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.
Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.
Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.
(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)
Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.
Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.
És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.
(Catalunya, 1881 – 1886)
Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.
A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).
(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)
(FMGP) Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.
Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.
El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.
El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 24 febrer 1881 – 9 març 1955)
Brodadora i folklorista. Formada a Llotja.
Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins.
Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al “Butlletí dels Museus”.
(Barcelona, setembre 1881 – Catalunya, maig 1888)
(FTRE) Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina.
El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre de 1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l’oposició d’alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l’octubre de 1883), feren que deixés d’existir com a central sindical.
Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel setembre de 1888).
Dades dels Països Catalans 