(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)
Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.
Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.
Calvet i Taulé, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1832
Baratta i Rossi, Faust
(Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 27 novembre 1895)
Escultor. Germà d’Àngel Baratta i Rossi (Itàlia, segle XIX – Barcelona, segle XIX), també escultor, que col·laborà amb ell.
Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l’arquitecte Francesc Daniel i Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou.
Fou el pare de Faust Baratta i Oliver.
Asènsio d’Alcàntara, Joaquim
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
Montaner i Vila, Ramon de
(Canet de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 16 juny 1921)
Editor. El 1868 fundà a Barcelona, amb Francesc Simon i Font, l’editorial Montaner i Simon, que s’especialitzà en diccionaris, enciclopèdies i obres il·lustrades, i obtingué premis en diversos certàmens i exposicions.
Li atorgaren el títol de comte de la Vall de Canet (1909).
Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner.
Monlau i Sala, Josep
(Barcelona, 1832 – Palma de Mallorca, 20 octubre 1908)
Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip Monlau i Roca. Fou professor de l’Institut barceloní.
És autor de tres llibres de text i d’un Tratado de olivicultura (1877).
Mercader i de Belloch, Enric de
(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)
Apicultor. Germà de Joaquim.
Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.
Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.
Maureta i Aracil, Gabriel
(Barcelona, 30 març 1832 – Madrid, 22 maig 1912)
Pintor. Deixeble d’Antoni Esquivel.
Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc).
Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l’Exposició Universal de París del 1867.
López Montenegro, José
(Aragó, 1832 – Barcelona, 15 febrer 1908)
Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme.
Després d’estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí “Los Desheredados” (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l’implicà en el procés de Montjuïc (1896).
Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del segle XX.
És autor de La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc.
Posteriorment emigrà a Amèrica, i va retornar poc abans de morir.
Lliçà de Munt, Pere de
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
Grau i Vallespinós, Joan Baptista
(Reus, Baix Camp, 12 novembre 1832 – Tábara, Lleó, Castella, 18 setembre 1893)
Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l’arxidiòcesi.
Promogut bisbe d’Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal.
Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista “El Criterio Tridentino”.
Dades dels Països Catalans 