(València, 1832 – 1889)
Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.
Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)
Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.
Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.
Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.
(València, 4 febrer 1832 – Madrid, 30 novembre 1917)
Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com professor de l’Escola Superior d’Arquitectura.
Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).
(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)
Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.
Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).
Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).
(Maó, Menorca, 1832 – Barcelona, 1878)
Pianista i crític. Fou publicista notable.
És autor d’un Método analítico para el estudio del solfeo (1860).
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(València, 1832 – Barcelona, 1875)
Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)
Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.
Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.
(Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 27 novembre 1895)
Escultor. Germà d’Àngel Baratta i Rossi (Itàlia, segle XIX – Barcelona, segle XIX), també escultor, que col·laborà amb ell.
Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l’arquitecte Francesc Daniel i Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou.
Fou el pare de Faust Baratta i Oliver.
Dades dels Països Catalans 