(Almeria, Andalusia, vers 1770 – Granada, Andalusia, 20 juliol 1832)

Militar. Lluità a Catalunya en la guerra del Francès.

Els resistents tarragonins el nomenaren capità general de Catalunya (1811). Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i el castell de Montjuïc i descuidà la defensa de Tarragona per anar a socórrer Figueres; quan hi retornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat.

El juliol de 1811 abandonà el Principat després de dissoldre l’exèrcit.

Empresonat per Ferran VII (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada el 1820.