Arxiu d'etiquetes: 1832

González de Aguilar y Torres de Navarra, Luis

Deixa un comentari

(Almeria, Andalusia, vers 1770 – Granada, Andalusia, 20 juliol 1832)

Militar. Lluità a Catalunya en la guerra del Francès.

Els resistents tarragonins el nomenaren capità general de Catalunya (1811). Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i el castell de Montjuïc i descuidà la defensa de Tarragona per anar a socórrer Figueres; quan hi retornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat.

El juliol de 1811 abandonà el Principat després de dissoldre l’exèrcit.

Empresonat per Ferran VII de Borbó (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada el 1820.

Furnó i Abad, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)

Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).

A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.

S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.

Elias i Font, Ignasi

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)

Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.

El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.

Decaen, comte de

3 Respostes

(Caen, Normandia, França, 13 abril 1769 – Montmorency, Illa de França, 9 setembre 1832)

(Charles Matthieu Isidore Decaen)  Militar. Fou nomenat pels napoleònics governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l’octubre de 1811 al novembre de 1813.

Establert a Girona, fou l’encarregat de publicar el decret de Napoleó d’annexió del Principat a l’Imperi (1812). En compliment d’aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d’Intendència a cada capital i un Consell General.

Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet.

Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Comellas i Cluet, Antoni

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 16 gener 1832 – 23 juliol 1884)

Filòsof. Fou catedràtic de llatí i de teologia al seminari de Solsona.

Publicà Demostración de la armonía entre la Religión y la Ciencia (1880) i Introducción a la filosofía, o sea doctrina sobre la dirección al ideal de la Ciencia (1883).

Calderó i Vila, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1832 – 1908)

Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d’advocats de Vic en el primer congrés de jurisconsults catalans del 1881.

És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista “El Eco de la Montaña” (1862-68).

Busquets i Torroja, Marçal

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 octubre 1832 – Barcelona, 5 setembre 1872)

Comediògraf. Germà de Modest. Començà a escriure en castellà (La humana sabiduría, 1857), però aconseguí la popularitat en passar al català, amb obres com Un poll ressuscitat (1865) en que satiritzava la burgesia, Un pa com unes hòsties (1866), Reus, París i Londres (1866) i Qui al cel escup (1866).

Traduí al castellà novel·les de Juli Verne i Alexandre Dumas, entre altres autors.

Bartumeus i Mola, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 gener 1832 – 29 novembre 1918)

Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l’Empordà, Barcino, La Caritat, etc.

Arenys de Mar, Tomàs d’

1 Resposta

(Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)

Frare caputxí.

Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.