Arxiu d'etiquetes: 1793

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim

6 Respostes

(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)

Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.

Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.

Escarrà i Feliu -germans-

Deixa un comentari

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Carnicer i Batlle, Miquel

2 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)

Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.

S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.

Barcelona, Silvestre de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)

Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.

El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.

Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de

1 Resposta

(Barcelona, 9 gener 1730 – Tarragona, 12 febrer 1793)

Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà.

Formà part de la Junta de Comerç, i fou un dels tres vocals comissionats (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas… (1779-81), en l’edició de la qual obra intervingué.

Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.

Fou el pare de Francesc de Paula de Dusai i de Marí.

Campderà i Camins, Francesc

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)

Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).

El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.

Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.

Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.