(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.
Vergara i Gimeno, Josep
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1726
Ventayol, Rafael
(Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)
Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d’àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques.
Gran dominador de l’àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.
Galcerà i Alapont, Vicent
(València, 1726 – 9 juny 1778)
(o Galceran) Gravador. Format a València, l’any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d’unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L’Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l’any 1762.
Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pasqual Pere Moles.
La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.
Fossà, Francesc de
(Perpinyà, 1726 – 1789)
Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.
Evinent i Muntaner, Rafael
(Bunyola, Mallorca, 1726 – Palma de Mallorca, 1814)
Metge. Fou el primer censor de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1789). Catedràtic de la universitat mallorquina, corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, membre de la Societat Econòmica i de diverses corporacions científiques.
És autor de diverses obres professionals, com Proyecto de los hospitales, Instrucción sobre la máquina fumigatoria y el modo de socorrer a los muertos asfíticos (1779) i Manual de las operaciones de cirugía.
Campins i Ballester, Llorenç
(Palma de Mallorca, 1 juliol 1726 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1785)
Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela (1762).
Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela.
El 1971 li fou retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.
Bacallar i Sanna, Vicenç
(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)
Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.
Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).
Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.
Armengol i de Folch, Bernat
(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
Arbona, Josep
(Palma de Mallorca, 1654 – Sóller, Mallorca, 1726)
Religiós franciscà. Escriví una Crónica (1721) sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita.
Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa.
Ibarra i Marín, Manuel
(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)
Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.
A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.
Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.
El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785) Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.
Dades dels Països Catalans 