Arxiu d'etiquetes: 1410

Elionor d’Urgell i d’Aragó

3 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)

Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.

Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.

El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.

El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

Cruïlles i de Blanes, Martí Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, vers 1410 – vers 1474)

Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (vers 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera.

Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461).

Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran.

Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468).

El 1463 Joan II el Sense Fe el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.

Cresques, Hasdai

1 Resposta

(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)

Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.

Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.

Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).

A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.

Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.

Cabrit, Moisès

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410)

Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca.

Blanes i de Palau, Ramon de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1410)

Diplomàtic. Fill de Ramon de Blanes, i germà de Francesc i de Jofré.

Serví Pere III el Cerimoniós, sobretot durant el període de la guerra contra Castella. El 1362, tractant de reforçar Calataiud, caigué presoner de les tropes castellanes que assetjaven aquella plaça.

Cavaller i majordom del rei Martí I l’Humà. El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, i el 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França.

Blanes i de Palau, Francesc de

8 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1410)

Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10). Fill de Ramon de Blanes, i germà de Jofre i de Ramon. Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva (Girona).

Fou conseller i canceller del rei Martí I l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403.

A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona; continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat.

Barcelona, Casal de

45 Respostes

(Catalunya, 878 – 1410)

Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d’Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa.

Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona–Besalú per Lluís el Tartamut.

Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l’autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-.

Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d’Aragó. El seu fill Alfons I el Cast esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d’Aragó per renúncia de la seva mare (1163).

El llinatge s’extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya, dit l’Humà.