Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Arbúcies (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 86,22 km2, 291 m alt, 6.380 hab (2016)

0selvaSituat a la vall d’Arbúcies, a l’est del massís del Montseny i drenat per la riera d’Arbúcies. Hi abunden els boscos (suredes, castanyeres, fagedes, alzinars i pinedes), explotats econòmicament.

La indústria de la fusta, amb la sidero-metal·lúrgica i l’agropecuària, i una notable ramaderia són els principals motors de l’economia local. A l’agricultura predomina el secà. El municipi és també un important centre d’estiueig.

A la vila destaca la plaça Major, en part porticada, el castell de Montsoriu, el museu municipal d’història i l’església parroquial de Sant Quirze, consagrada el 923, actualment un temple gòtic.

La població és disseminada en nombrosos llogarets, com el de Sant Pere Desplà, amb església pre-romànica. Dins el terme es troba també el santuari de la Pietat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Arbolí (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,78 km2, 714 m alt, 125 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’extrem nord-oest de les muntanyes de Prades, a la dreta del riu d’Arbolí, afluent del Siurana, i al nord-oest de Tarragona. Tres quartes parts del territori, molt accidentat, són ocupades per pinedes i brolles. Hi destaca el puig de Gallicant (1.008 m), de forma cònica, i el coll d’Alforja.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellaner. Algunes granges d’aviram i de bestiar porcí són el complement de l’agricultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha experimentat durant el segle XX una important devallada.

Dins el terme hi ha el caseriu de Gallicant i alguns masos, com el mas d’en Vinyes. Al cingle Blanc hi ha un grup de cases on han estat trobades restes prehistòriques d’origen indoeuropeu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Arboç, l’ (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 14,13 km2, 166 m alt, 5.520 hab (2016)

mapa baixpenedesSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i travessat per la riera de Marmellar.

L’economia del municipi, dedicada durant molts anys a l’agricultura de secà, ha experimentat darrerament una important transformació amb la implantació d’algunes indústries, dedicades al tèxtil, a la metal·lúrgia i sobretot al vidre. És tradicional la confecció de puntes de coixí, que compta amb una Escola de Puntaires. També hi ha una cooperativa agrícola i un celler cooperatiu.

A la vila destaquen el mirador de la Badalota, sobre l’Alt Penedès, l’església parroquial de Sant Julià, del segle XVI, i la Giralda de l’Arboç, imitació feta el 1902 de la Giralda de Sevilla.

El terme comprèn també el llogaret de la Llacuneta, el barri de Santa Llúcia i el veïnat de les Casetes de Llopard.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Arbeca (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 58,34 km2, 332 m alt, 2.240 hab (2016)

mapa garriguesSituat al nord de la comarca, dins la Depressió Central, al nord-est de les Borges Blanques.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, arbres fruiters i hortalisses), que es nodreix d’aigua del canal d’Urgell, i de secà: oliveres (que donen un oli de qualitat excel·lent, amb denominació d’origen oli de les Garrigues), vinyes, ametllers i cereals. Avicultura. La indústria està molt lligada a l’activitat agropecuària (pinsos i oli). Àrea comercial de Lleida.

La vila, que conserva algunes cases porxades, es troba al peu de les runes de l’antic castell d’Arbeca, fortalesa estratègica que va fer, abans de ser enderrocada, un paper important durant la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la primera guerra carlina. L’església parroquial de Sant Jaume és del segle XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Anoia

Comarca de Catalunya: 866,31 km2, 117.504 hab (2016), densitat: 135,64 h/km2, capital: Igualada

0anoia

Formada per 33 municipis: Argençola – Bellpratel Bruc – Cabrera d’Anoia – Calaf – Calonge de Segarra – Capellades – Carme – Castellfollit de Riubregós – Castellolí – Coponsels Hostalets de Pierola – Igualada – Jorbala Llacuna – Masquefa – Montmaneu – Òdena – Orpí – Pierala Pobla de Claramuntels Prats de Rei – Pujalt – Rubió – Sant Martí de Tous – Sant Martí Sesgueioles – Sant Pere Sallavinera – Santa Margarida de Montbui – Santa Maria de Mirallesla Torre de ClaramuntVallbona d’Anoia – Veciana – Vilanova del Camí

Limita al nord amb el Solsonès i el Bages; a l’est, amb el Baix Llobregat; al sud amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, i a l’oest, amb la Conca de Barberà i la Segarra.

GEOGRAFIA FÍSICA:  Situada a la depressió Central Catalana, bé que excavada en part per l’erosió o remuntant d’un riu de la depressió Prelitoral, l’Anoia. Presenta la forma d’una gran fossa, situada entre la serralada Prelitoral i els altiplans de la Segarra, dels quals comprèn una petita part. Pren el seu nom del riu Anoia que la drena juntament amb els seus afluents, i provoca l’aparició de tres medis físics diferenciats: 1) la conca d’Òdena, depressió ovalada i envoltada de muntanyes, formada per l’acció de l’erosió regressiva fluvial en els materials tous eocènics i oligocènics; 2) el conjunt de plataformes segarrenques sorgides de l’erosió diferencial, i 3) la vall de Carme, separada de la fossa igualadina, que és la zona més oberta de la conca d’Òdena, per la serra de Queralt i la de Collbàs. Les màximes altituds se situen al sector oriental (Montserrat, 1.224 m), però el fons de la conca no sobrepassa els 300 m.

El clima representa la transició entre el mediterrani i el continental; les pluges hi són escasses (400-500 mm) i l’oscil·lació tèrmica anual, forta (31ºC), la qual s’agreuja fora de la vall del riu, on té una temperatura mitjana anual de 14ºC. Els boscos hi són abundants; l’alzina, que n’és l’arbre característic, ha estat substituïda pel pi blanc, avui predominant.

pobl_anoiaPOBLACIÓ I ECONOMIA: La població de la comarca es distribueix en 33 municipis. La zona occidental i l’altiplà de Calaf tenen un major nombre de població activa dedicada a l’agricultura, mentre que a la rodalia d’Igualada i al sud de la comarca predomina la indústria.

Conreus de secà: cereals, vinya i ametllers. Els farratges i els conreus industrials (gira-sol i colza) tenen també una certa presència en l’agricultura comarcal. La indústria és el sector més important de la comarca, principalment la tèxtil (gèneres de punt i pell), les indústries mecàniques, foneries i bòbiles, si bé cal notar que globalment perd pes en favor dels serveis.

HISTÒRIA: La comarca conserva a l’abric Romaní (Capellades) un dels vestigis més antics de poblament de Catalunya, que es remunta al paleolític mitjà i també s’hi troben restes de l’edat del bronze (cova del Mas Vilar a Santa Maria de Miralles). La dominació romana també hi deixà restes importants, sobretot als Prats de Rei, antic municipi romà de la Segarra, i a Òdena, amb les restes excavades d’una vil·la romana a l’agregat de l’Empelt.

Al final del segle X, un segle després de l’expulsió dels musulmans d’aquestes terres, s’inicià el repoblament cristià de la comarca amb la construcció d’un seguit de castells roquers entre els quals destaquen els de Claramunt, Piera, Boixadors, Òdena, Castellfollit de Riubregós. Deixant de banda els castells, la comarca és molt rica en monuments medievals com ara l’església de Santa Maria de la Tossa de Montbui, un dels monuments alt-medievals més interessants de Catalunya, les de Santa Maria de Rubió i Santa Càndia d’Orpí, amb elements romànics i gòtics.

A les divisions provincials de 1822 i 1833, l’Anoia (excepte Bellprat i la Molsosa) entrà a formar part de la província de Barcelona i el 1936 la Generalitat delimità la comarca sobre el partit judicial d’Igualada.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiques

Anglesola (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 23,53 km2, 335 m alt, 1.335 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la ciutat de Tàrrega i al límit amb la comarca del Pla d’Urgell. El terreny, molt planer, és regat pel canal d’Urgell.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu. La cria de bestiar i algunes petites indústries completen les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida, subàrea comercial de Tàrrega.

Alguns carrers de la vila presenten porxades d’arcs semicirculars i conserven cases senyorials amb façanes de pedra. L’església parroquial de Sant Pau, del segle XVI, té l’origen en una antiga capella del segle XII o anterior, de la qual conserva alguns elements, com una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del segle XIV.

Dins el terme es troba el caseriu de les Cases de Barbens.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub de futbol Angulària

Anglès (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 16,31 km2, 181 m alt, 5.473 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s’enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil.

Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d’armes del castell d’Anglès. L’església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels segles XVI-XVII.

Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l’agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d’Amunt i Pla d’Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l’església de Sant Pere Sestronques.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Amposta (Montsià)

Municipi i capital de la comarca del Montsià (Catalunya): 138,31 km2, 8 m alt, 20.654 hab (2016)

0montsiaSituat al començament del delta de l’Ebre, el terme forma part del port dels Alfacs. El canal de la dreta de l’Ebre, que prové de la presa de Xerta, en rega el terme i conflueix amb l’antic canal de navegació que arriba fins a Sant Carles de la Ràpita.

Hi predomina el conreu de l’arròs, però també s’hi cultiven hortalisses, cereals i pesca fluvial. Gran part de la indústria es deriva de l’agricultura: molins arrossers, fàbriques de farines i de paper; indústria química i pobl_ampostasidero-metal·lúrgica. Central hidràulica. Pedreres que s’aprofiten per a la fabricació de materials per a la construcció.

És la capital del delta. Àrea comercial de Tortosa.

amposta1HISTÒRIA.- L’any 1097 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona féu construir a Artau II de Pallars, el castell d’Amposta que Ramon Berenguer IV adjudicà (1149) a l’orde de Sant Joan per tal que contribuís a la presa de Tortosa. Durant la guerra contra Joan II, els veïns d’Amposta es refugiaren al castell i oposaren una forta resistència (1465) als exèrcits del rei, per la qual cosa ell manà que fos enderrocat (1466). Durant la primera guerra carlina fou assetjat per Ramon Cabrera amb 3.000 homes contra dues companyies soles, però aquestes pogueren resistir fins a rebre reforços de Tarragona i foragitar els carlins (1837).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub FutbolClub Natació

Ampolla, l’ (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,65 km2, 8 m alt, 3.322 hab (2016)

0baix_ebreSituat a la plana deltaica de l’Ebre, limita al nord-oest amb el Perelló, municipi del qual es va separar el 1990 després d’un breu període d’independència durant els anys de l’última guerra civil.

Les principals activitats econòmiques són la pesca (platja de l’Ampolla), arrelada al poble des dels orígens, i el turisme, complementades pel conreu de l’arròs, al regadiu, i de l’olivera i el garrofer, al secà. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, un antic hostal del terme de Tortosa, es troba davant de la badia o el port de l’Ampolla o del Fangar. Durant la guerra del Francès (1813), el baró d’Eroles derrotà a les tropes franceses que s’hi havien fortificat.

El terme comprèn també el caseriu de Roquer i el despoblat dels Garidells.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesPatronat de turismeClub Nàutic

Ametlla del Vallès, l’ (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,24 km2, 281 m alt, 8.337 hab (2016)

0valles_orientalSituat al nord de la ciutat de Granollers, entre la riera de Tenes i la vall del Congost. A la part muntanyosa del terme abunden els boscos, sobretot de pins.

La vida econòmica local gira entorn de l’agricultura i de diverses indústries, establertes principalment al voltant de l’autovia que creua el terme. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i és ple d’urbanitzacions.

A la part alta del poble hi ha l’església parroquial de Sant Genís i, a la part baixa, l’edifici modernista de la casa de la vila. Altres cases, modernistes i noucentistes, abunden també al nucli urbà.

Dins el terme, on han estat trobades importants restes arqueològiques, hi ha algunes antigues masies i els veïnats del Serrat de l’Ocata, Mas Febrera, Mas Dorca i Pinar i Portús.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques