Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Arsèguel (Alt Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 10,59 km2, 950 m alt, 83 hab (2016)

0alt_urgellEstès per la vall baixa del riu Arsèguel o de Cadí, al vessant nord de la serra de Cadí, en gran part a l’esquerra del riu Segre, al nord-est de Lleida. El relleu és força accidentat; hi abunden les pinedes de pi roig i les rouredes.

L’activitat econòmica dominant és la ramaderia bovina, complementada per l’explotació forestal i l’agricultura de regadiu, principalment per a l’obtenció d’herba per al bestiar boví. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble conserva alguna resta de muralla; hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, ja esmentada l’any 839. Actualment, per l’agost, hi té lloc una trobada d’acordionistes del Pirineu, de gran atractiu turístic, així com el Museu de l’Acordió d’Arsèguel.

Dins el terme es troba l’hostal del Pont d’Arséguel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arres (Vall d’Aran)

12 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 11,57 km2, 1.224 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d’Er Avedau.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l’agricultura de secà i la ramaderia d’ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d’altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. Àrea comercial de Viella.

Arres de Jos  (o Arres de Jus)  El més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble. Destaca l’església romànica de Sant Fabian.

Arres de Sus  El més alt dels dos barris. En aquest nucli es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII.

Dins el terme també es troba el veïnat de la Bordeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arnes (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,97 km2, 506 m alt, 472 hab (2016)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l’apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d’alta qualitat). Àrea comercial de Tortosa.

A la vila, que conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l’església parroquial de Santa Magdalena, barroca del segle XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Armentera, l’ (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,60 km2, 7 m alt, 935 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l’Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. Àrea comercial de Girona.

La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l’església parroquial de Sant Martí és del segle XIX. Pertanyia al comtat d’Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argentona (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 25,40 km2, 88 m alt, 12.051 hab (2016)

0maresmeSituat a l’interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Julià (del segle XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada.

Dins el terme es troben, a més, l’antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Càntir

Argentera, l’ (Baix Camp)

20 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,12 km2, 344 m alt, 136 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de l’Argentera, hi domina la garriga.

Només una quarta part de les terres són de conreu, dedicades principalment a l’avellaner, a més d’arbres fruiters, vinya i olivera. Des de principi de segle XX fins avui l’agricultura ha minvat a benefici de la garriga, en especial la vinya. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba sota el castell d’Escornalbou, en un massís muntanyós on hi ha vetes de galena, les quals, explotades probablement ja en l’antiguitat, i amb tota seguretat a l’edat mitjana i en temps més moderns, van donar origen al topònim de l’Argentera. El ferrocarril de Barcelona a Madrid penetra al Priorat pel túnel anomenat de la Torreta (o foradada de l’Argentera).

Dins el terme municipal es troba l’antic terme rural de Trilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argençola (Anoia)

21 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,09 km2, 716 m alt, 227 hab (2016)

0anoiaSituat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscs de pins i d’alzines.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura, principalment de secà, dedicada gairebé exclusivament als cereals i també ametllers i petits sectors de vinya i horta. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha també algunes pedreres, fàbriques de guix i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El poble està situat en un promontori al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Argençola; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica.

El terme comprèn, a més, els pobles de Clariana, amb ruïnes de l’antic castell, Contrast, la Goda, Rocamora d’Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses, la caseria dels Plans d’En Ferran, la masia i torre de Tolosa i l’antic hostal del Violí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argelaguer (Garrotxa)

9 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 12,54 km2, 183 m alt, 415 hab (2016)

0garrotxa

Situat a la vall del Fluvià, a la confluència d’aquest riu amb el Llierca. La zona muntanyosa és coberta d’alzinars i pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (moresc, civada i blat); i és escàs el regadiu. La ramaderia compta amb bestiar boví, porcí i oví. La tradicional indústria de corders, d’espardenyers i d’esclopers començà a decaure al començament del segle XX fins a desaparèixer pràcticament, circumstància que va provocar una important davallada de la població. El municipi compta amb una central hidroelèctrica.

El poble és emplaçat prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic i té agregats l’església de Santa Magdalena de Montpalau i el santuari del Guilar, al veïnat d’aquest nom.

Dins el terme és troben, a més, el castell de Montpalau, els veïnats de Tapioles i Hostalnou de Llierca. Partit judicial d’Olot.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arenys de Munt (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 21,29 km2, 121 m alt, 8.638 hab (2016)

0maresme(ant: Sant Martí d’Arenys)  Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.

L’agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la indústria, és encara l’activitat econòmica dominant; al regadiu s’hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L’estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d’urbanitzacions i han transformat l’aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l’economia del municipi. Àrea comercial de Mataró.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del segle XVI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Arenys de Mar (Maresme)

69 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Nàutic