Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Mollet del Vallès (Vallès Oriental)

21 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,77 km2, 65 m alt, 51.128 hab (2017)

0valles_oriental

Situat a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Besòs i regat per la riera de Gallecs.

L’agricultura de secà (vinya) i de regadiu és en recessió a causa de l’expansió de la indústria (tèxtil, metal·lúrgica, adoberies, alimentària, química i de la fusta), i de la urbanització a gran escala del sòl. Àrea comercial de Barcelona.

L’augment demogràfic, iniciat a mitjan segle XIX, ha estat espectacular els darrers decennis a causa de l’emigració, i ha augmentat un 2.000 % des de l’any 1900. El fet d’ésser un important nus de comunicacions, tant pel que fa a la xarxa de carreteres i autopistes com als ferrocarrils, així com la seva proximitat amb Barcelona, expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d’influència dels municipis veïns.

La vila, situada a la dreta del Besós, creix seguint les principals vies de comunicació que la travessen; al nucli primitiu hi ha diversos edificis modernistes i noucentistes; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

El terme comprèn, a més, el poble de Gallecs, al voltant del qual hom havia previst la construcció de la nova ciutat de Santa Maria de Gallecs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Atlètic – Ràdio

Mollet de Peralada (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,04 km2, 59 m alt, 186 hab (2017)

0alt_emporda

(o d’Empordà)  Situat a la conca del Merdanç, afluent per l’esquerra de la riera d’Anyet, al peu de l’Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l’avicultura i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment tendeix a augmentar.

El poble, esmentat ja el 944, és a la dreta del riu, dominat per l’església parroquial de Sant Cebrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mollerussa (Pla d’Urgell)

22 Respostes

Municipi i cap comarcal del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,08 km2, 250 m alt, 14.574 hab (2017)

0pla_urgell

Situat al centre mateix de la comarca, a l’est de Lleida.

Els conreus de regadiu, alimentats pel canal d’Urgell, amb aigua procedent del Segre, ocupen gran part de la superfície del terme; s’hi conreen cereals i arbres fruiters (pomeres, presseguers). La ramaderia és important (vaques lleteres, ovelles i porcs; aviram). Però les bases de l’economia local i les causes del notable creixement demogràfic experimentat pel municipi durant tot el segle XX són la indústria, especialment el sector agropecuari (escorxadors de porcs, fabricació de pinsos i derivats de la llet: llet condensada), la paperera, la metal·lúrgica i la tèxtil (gèneres de punt). També hi té importància la funció comercial, que ha experimentat un fort impuls els últims anys.

pobl_mollerussa

La població s’ha quintuplicat des del 1900, degut a la seva situació, relativament allunyada de Lleida, i al seu emplaçament. Àrea comercial de Lleida.

La ciutat, situada a banda i banda de la carretera de Barcelona a Lleida, s’originà, sembla, al voltant d’un hostal situat al camí ral; és dominada per l’església de Sant Jaume (arxiprestal des del 1897) i és seu de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell. Des del 1872 s’hi fa la fira agropecuària de Sant Josep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca Comarcal – Comerç i Cultura

Molins de Rei (Baix Llobregat)

47 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 15,94 km2, 37 m alt, 25.492 hab (2017)

0baix_llobregat

Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes.

L’agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L’augment demogràfic ha estat notable durant tot el segle XX a causa de la immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. Àrea comercial de Barcelona.

A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d’arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del segle XV esdevingué centre de la baronia de Molins de Rei.

Fora vila hi ha el barri del Torrent de l’Hospital, la urbanització de Vallpineda, el poble de Sant Bartomeu de la Quadra, el veïnat de la Rierada, les ruïnes de la fortalessa de Castellciuró, la torre i antigua quadra de Torre Abadal i la capella romànica de Sant Pere de Romaní. El parc natural de Collserola afecta una part del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Informació – Club Natació – Matossers (castells)

Molar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,81 km2, 228 m alt, 286 hab (2017)

Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d’Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant.

L’economia del municipi és basa en l’agricultura, cal esmentar, segons l’extensió d’àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l’església parroquial de Sant Roc.

Dins el terme hi ha l’estació prehistòrica del Molar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Moianès, el

48 Respostes

Comarca de Catalunya: 337,90 km2, 13.279 h (2017), densitat: 39,30 h/km2, capital: Moià

Consta de 10 municipis: Calders – Castellcir – Castellterçol – Collsuspina – l’Estany – Granera – Moià – Monistrol de Calders – Sant Quirze Safaja – Santa Maria d’Oló

GEOGRAFIA FÍSICA.- Comarca creada l’1 de maig de 2015, està situada a l’Altiplà Central Català, constitueix el sector més oriental del Bages, i compartit amb les comarques d’Osona (nord-est) i el Vallès Oriental (sud-est). Està formada per un altiplà estructural que es manté entre els 700 i els 1.000 m alt. Geològicament, és d’una extrema senzillesa, els materials són exclusivament terciaris i es presenten en capes horitzontals o lleugerament inclinades cap al nord-oest. El relleu és atectònic, producte de l’acció de l’erosió diferencial que ha creat els típics relleus monoclinals del vorell oriental, i de l’acció erosiva de la xarxa hidrogràfica.

El clima és mediterrani modificat per l’altitud i la continentalitat: la temperatura mitjana anual és d’11,6ºC (Moià), però hi ha una gran amplitud tèrmica (mitjanes de mínimes absolutes de –6ºC, el gener, i de màximes absolutes de 30,5ºC, l’agost). La pluviositat és superior als 600 mm anuals (625 a Moià) i augmenta en sentit sud-nord, amb un màxim estiuenc (agost); la nivositat és escassa; es registren una mitjana de cinc dies anuals de precipitacions en forma de neu.

La vegetació natural és caracteritza pel domini quasi absolut del pi silvestre i del roure; hi ha també petits rodals d’alzines, arbres que a vegades es presenten formant boscs mixtos amb els roures. Hidrogràficament, pertany a la conca de Llobregat, riu al qual van a parar les aigües de les rieres Gavarresa i de Calders.

POBLACIÓ.- El poblament és molt antic (restes megalítiques) i s’ha mantingut continuadament al llarg dels segles, com ho demostren les posteriors restes ibèriques i romanes. Actualment hi predomina el poblament agrupat, ja que les nombroses masies disperses d’altres temps tendeixen a ésser abandonades.

ECONOMIA.- La base econòmica fonamental és l’agricultura, totalment dedicada als conreus de cereals d’hivern (predomini absolut del blat) al sector meridional, i de patates per a sembra i blat de moro al sector septentrional, més afavorit per les pluges estiuenques. La ramaderia es presenta associada a l’agricultura a les zones més baixes; hi predomina la ramaderia de llana, mentre que a les zones més humides del nord hi ha ramaderia bovina.

La indústria fou molt important al segle XVIII i a la primera meitat del XIX; cal esmentat els molins fariners (Castellterçol i Moià), la indústria rellotgera (Moià) i, sobretot, la tèxtil (Moià, Castellterçol i l’Estany). Les activitats industrials es concentren als municipis de Moià, Avinyó, Santa Maria d’Oló i Castellterçol; als altres municipis són totalment inexistents.

Moià i Castellterçol tenen, també, una certa importància turística com a llocs d’estiueig tradicional per part dels barcelonins. El centre subcomarcal és Moià, però els diferents municipis del Moianès són repartits en àrees comercials distintes (Manresa, Vic i Granollers).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques

Moià (Moianès)

54 Respostes

Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)

Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.

La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu

Miravet (Ribera d’Ebre)

19 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)

Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell

Miralcamp (Pla d’Urgell)

17 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 14,87 km2, 287 m alt, 1.358 hab (2017)

Situat a la plana d’Urgell, al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, molt a prop de la capital comarcal, Mollerussa.

La vida econòmica local és basa en l’agricultura (que ocupa gairebé tota la superfície del terme) i és dominada pel regadiu, gràcies al regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre; els principals conreus són els arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers) i els cereals (blat i blat de moro). Ramaderia (bestiar porcí) i la cria d’animals de granja (avicultura). Hi ha una cooperativa agrícola i indústria d’alimentació (escorxadors de pollastres) i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen gòtic, refeta al segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Milà, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 4,13 km2, 166 m alt, 178 hab (2016)

Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta.

Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l’avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s’ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L’avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l’economia. Pertany a l’àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques