(Moianès)
Cim (1.008 m alt) a la serralada que separa les rieres de Malrubí i d’Oló, a l’extrem septentrional del Moianès; al seu vessant meridional s’assenta el poble de l’Estany.
Caritat, tossal de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Moianès (geo)
Marfà, riera de
(Moianès)
(o riera Golarda) Curs d’aigua, afluent de capçalera de la riera de Calders.
Neix dins el terme de Collsuspina; en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders.
Malrubí, riera de
Afluent esquerrà de la riera Gavarresa.
Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector.
Granera, serra de
Serra de la Serralada Pre-litoral, que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les capçaleres del Ripoll i del Tenes, afluent del Besòs, al límit de les dues comarques.
Calders, riera de -Moianès/Bages-
Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat.
Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l’altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres.
Després de drenar el terme de Calders, i s’uneix al seu col·lector prop de Navarcles.
Bertí, cingles de
(Vallès Oriental / Osona / Moianès)
Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l’angle NE de la Serralada Pre-litoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s’estenen al llarg de 9 km des del Figaró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes.
La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m).
Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d’ambdós materials ha provocat l’aparició d’un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.
Moianès, el
Comarca de Catalunya: 337,90 km2, 13.279 h (2017), densitat: 39,30 h/km2, capital: Moià
Consta de 10 municipis: Calders – Castellcir – Castellterçol – Collsuspina – l’Estany – Granera – Moià – Monistrol de Calders – Sant Quirze Safaja – Santa Maria d’Oló
GEOGRAFIA FÍSICA.- Comarca creada l’1 de maig de 2015, està situada a l’Altiplà Central Català, constitueix el sector més oriental del Bages, i compartit amb les comarques d’Osona (nord-est) i el Vallès Oriental (sud-est). Està formada per un altiplà estructural que es manté entre els 700 i els 1.000 m alt. Geològicament, és d’una extrema senzillesa, els materials són exclusivament terciaris i es presenten en capes horitzontals o lleugerament inclinades cap al nord-oest. El relleu és atectònic, producte de l’acció de l’erosió diferencial que ha creat els típics relleus monoclinals del vorell oriental, i de l’acció erosiva de la xarxa hidrogràfica.
El clima és mediterrani modificat per l’altitud i la continentalitat: la temperatura mitjana anual és d’11,6ºC (Moià), però hi ha una gran amplitud tèrmica (mitjanes de mínimes absolutes de –6ºC, el gener, i de màximes absolutes de 30,5ºC, l’agost). La pluviositat és superior als 600 mm anuals (625 a Moià) i augmenta en sentit sud-nord, amb un màxim estiuenc (agost); la nivositat és escassa; es registren una mitjana de cinc dies anuals de precipitacions en forma de neu.
La vegetació natural és caracteritza pel domini quasi absolut del pi silvestre i del roure; hi ha també petits rodals d’alzines, arbres que a vegades es presenten formant boscs mixtos amb els roures. Hidrogràficament, pertany a la conca de Llobregat, riu al qual van a parar les aigües de les rieres Gavarresa i de Calders.
POBLACIÓ.- El poblament és molt antic (restes megalítiques) i s’ha mantingut continuadament al llarg dels segles, com ho demostren les posteriors restes ibèriques i romanes. Actualment hi predomina el poblament agrupat, ja que les nombroses masies disperses d’altres temps tendeixen a ésser abandonades.
ECONOMIA.- La base econòmica fonamental és l’agricultura, totalment dedicada als conreus de cereals d’hivern (predomini absolut del blat) al sector meridional, i de patates per a sembra i blat de moro al sector septentrional, més afavorit per les pluges estiuenques. La ramaderia es presenta associada a l’agricultura a les zones més baixes; hi predomina la ramaderia de llana, mentre que a les zones més humides del nord hi ha ramaderia bovina.
La indústria fou molt important al segle XVIII i a la primera meitat del XIX; cal esmentat els molins fariners (Castellterçol i Moià), la indústria rellotgera (Moià) i, sobretot, la tèxtil (Moià, Castellterçol i l’Estany). Les activitats industrials es concentren als municipis de Moià, Avinyó, Santa Maria d’Oló i Castellterçol; als altres municipis són totalment inexistents.
Moià i Castellterçol tenen, també, una certa importància turística com a llocs d’estiueig tradicional per part dels barcelonins. El centre subcomarcal és Moià, però els diferents municipis del Moianès són repartits en àrees comercials distintes (Manresa, Vic i Granollers).
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 