Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Mieres (Garrotxa)

13 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 26,29 km2, 286 m alt, 317 hab (2016)

Situat al límit amb el Pla de l’Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà que produeix farratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). Àrea comercial de Banyoles. La població ha minvat notablement des de la fi del segle XIX, sobretot en el període 1960-80.

La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca.

Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l’església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats del Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Meranges (Baixa Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 37,34 km2, 1.539 m alt, 99 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a l’alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l’eix pirinenc, sota les serres de l’Esquella i de Campcardós, a l’oest de Puigcerdà i al límit amb l’Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d’excursionisme (refugi dels Engorgs).

El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l’explotació forestal. L’agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l’Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni.

Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0noguera

Situat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mataró (Maresme)

296 Respostes

Municipi i capital comarcal del Maresme (Catalunya): 22,53 km2, 28 m alt, 125.517 hab (2016)

0maresme

Situat entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor.

El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L’agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l’expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d’horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al sègle XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l’actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc).

La població ha experimentat un espectacular ascens, sobretot en el període 1950-70 a causa de l’emigració, el que a donat peu a la formació dels barris del Palau, Rocafonda, Vistalegre, els Molins, el Miró, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola i Peramàs. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.

La ciutat, d’origen romà (Iluro), és al centre de la comarca; hi destaca, entre altres edificis religiosos, la basílica parroquial de Santa Maria, del segle XVI, transformada al segle XVII en un edifici barroc. Entre els edificis civils destaquen la casa de la ciutat (segle XVII), l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (segle XVIII), la torre Llauder (antiga vil·la romana), el Museu Municipal, el Museu Comarcal del Maresme i nombroses cases modernistes. Hi abunden també les associacions culturals i les entitats financeres (Caixa d’Estalvis Laietana), educatives i esportives. Hi són tradicionals les representacions dels Pastorets.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió – Centre Natació – Unió Excursionista

Matadepera (Vallès Occidental)

21 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 25,36 km2, 423 m alt, 8.984 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar).

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Els darrers decennis la població ha crescut notablement.

El poble és a l’esquerra de la riera de les Arenes; s’ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l’església parroquial és dedicada a sant Joan.

Dins el terme hi ha l’antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés del Munt (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Unió Excursionista

Massoteres (Segarra)

4 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 26,11 km2, 502 m alt, 203 hab (2016)

mapa segarra

A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregós, afluent del Segre, on resten alguns boscos de roures i alzines, al nord de Cervera.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i les oliveres. Hi té una certa importància el bestiar porcí. Àrea comercial de Cervera. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis.

El poble conserva un caràcter medieval amb diverses cases notables, com Can Soler (renaixentista i amb portal adovellat) i Cal Pintor (de la mateixa època); l’església parroquial és dedicada a sant Salvador, neoclàssica, bastida al segle XVIII.

Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l’antic castell i de l’església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Massanes (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,07 km2, 164 m alt, 742 hab (2016)

0selva

(o Maçanes)  Estès al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera, entre la riera d’Arbúcies i la de Santa Coloma, als contraforts de les Guilleries. El nord del terme és cobert d’alzines sureres; també hi ha arbres de ribera (plàtans i pollancres) en plantació explotats econòmicament, dedicats a la indústria del paper i de la fusta.

Altres recursos són algunes modestes indústries (teixits, plàstica), l’agricultura de secà (cereals), per bé que molt reduïda, i el bestiar boví, en règim d’estabulació. Àrea comercial de Santa Coloma de Farners. La població tendeix a disminuir.

El poble és aturonat, a la zona de contacte entre el sector muntanyós i el més pla; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, el mas i santuari de Quadres i els veïnats de Collformic, Cambrerol i el Marquès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Massalcoreig (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 14,14 km2, 94 m alt, 571 hab (2016)

0segria

(o Samalcoreig)  Situat al límit amb el Baix Cinca, prop de la confluència del Segre i el Cinca, al sud-oest de Lleida.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà (oliveres i cereals), el regadiu (arbres fruiters -presseguers, pomeres i pereres-) és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Aragó i Catalunya, del Segre i del Cinca. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Cooperativa agrícola. També hi ha una central elèctrica. Pràcticament han desaparegut les indústries agrícoles tradicionals. Àrea comercial de Lleida. La població, en ascens fins al 1950, ha iniciat després una lleugera davallada.

El poble és a la dreta del Cinca; hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, l’abadia de Santa Maria d’Escarp i la caseria del Pla d’Escarp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masroig, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 15,51 km2, 192 m alt, 494 hab (2016)

0priorat

Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a l’esquerra del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres i d’ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910.

El poble, d’origen musulmà, és dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d’estil neoclàssic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig del Roget, hi ha un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler