Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya)

27 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 54,95 km2, 967 m alt, 554 hab (2017)

0baixa_cerdanyaEstès des del vessant septentrional de la serra de Cadí fins a la riba dreta del Segre (límit septentrional), a la subcomarca del Baridà. Es constituí el 1970 per l’annexió dels antics termes de Montellà de Cadí i Villec i Estana. El terreny és accidentat i la superfície forestal ocupa una bona part del terme.

L’economia local es basa en la ramaderia porcina, bovina, ovina i equina, l’explotació forestal i l’agricultura de secà, amb conreus de farratge i cereals.

El poble de Martinet, cap municipal, és un tradicional lloc d’estiueig. L’església parroquial és dedicada a sant Eloi.

El municipi comprèn, a més, la vila de Montellà de Cadí, els pobles de Villec, Estana i Béixec, els antics termes d’Escàs, Ridolaina i Esconsa, l’antic castell de Sanromà, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist i l’antic llogaret de Tronxó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montclar (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,89 km2, 728 m alt, 121 hab (2017)

0bergueda(o Montclar de Berguedà)  Situat al baix Berguedà, a l’esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). Àrea comercial de Berga. La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

Dins el terme, que comprèn també l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l’església romànica de la Santa Creu de Montclar, així com la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

36 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Montbrió del Camp (Baix Camp)

4 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,70 km2, 132 m alt, 2.806 hab (2017)

0baix_camp

(o de Tarragona)  Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Reus i al nord de Cambrils, a la plana quaternària, drenat per la riera de Riudecols.

Pràcticament tot el terreny és pla i conreat; hi predomina el secà (vinya, oliveres, ametllers, avellaners i garrofers), que ocupen més del 75% del total conreat. Cooperativa agrícola. L’avicultura i la indústria, principalment tèxtil, de la fusta i metal·lúrgica, completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Reus. La població s’ha mantingut gairebé estable durant el segle XX, amb tendència regressiva.

La vila és al centre de la plana, dominada per l’església parroquial de Sant Pere. Formà part del terme de Cambrils fins que el 1622 rebé el títol de vila i s’independitzà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montblanc (Conca de Barberà)

125 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Conca de Barberà (Catalunya): 91,07 km2, 350 m alt, 7.307 hab (2017)

0conca

Estès per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).

El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.

pobl_montblanc

Extramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.

El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Setmana Medieval – Ràdio

Montagut i Oix (Garrotxa)

38 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,70 km2, 276 m alt, 919 hab (2017)

0garrotxa

Situat a la dreta del Llierca, afluent del Fluvià, aquest últim rega el sector meridional del terme, mentre que el Llierca n’assenyala el límit oriental, al límit amb el Vallespir. El relleu és accidentat (serra del Mont, al sud), amb pinedes i alzinars.

Gràcies a l’alta pluviositat estiuenca s’obté blat de moro, sense regar; a més s’hi conreen altres cereals i farratge. Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Destaca la indústria tèxtil cotonera (teixits), cal esmentar-ne també les alimentàries (embotits) i de la construcció. Àrea comercial d’Olot. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La capital és Montagut de Fluvià. El terme comprèn, a més, els pobles d’Oix i Toralles, els veïnats del Cós, Sant Eudald de Jou, els Angles i Colldecarrera, el santuari de la Devesa i les masies i capella de Plansalloses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Monistrol de Montserrat (Bages)

20 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 11,77 km2, 161 m alt, 2.935 hab (2017)

0bages

Situat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al vessant nord-est del massís de Montserrat i a banda i banda del Llobregat.

L’agricultura és de secà, si bé ocupa una mínima part del terme a causa de la topografia montserratina que n’impedeix treure grans rendiments agrícoles. La vida econòmica local es basa en la indústria, notable des de mitjan segle XIX; la tradicional indústria tèxtil, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó ha donat pas a altres sectors industrials, com ara el metal·lúrgic, de la confecció, químics (tints) i del material elèctric. L’existència dins el terme del santuari de Montserrat ha impulsat, a més, la indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial de Manresa.

La vila es troba al peu de la muntanya montserratina, a la dreta del riu.

Dins el terme hi ha també l’ermita de Sant Jeroni, l’antic hostal de la Creu, la colònia Gomis i l’enclavament rural de Vilamarics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Monistrol de Calders (Moianès)

5 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 21,97 km2, 447 m alt, 677 hab (2017)

0moianes

A la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l’església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d’origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la fàbrica d’en Clarasó, diverses masies d’interès i el dolmen del Pla de Trullàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Molsosa, la (Solsonès)

14 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 26,89 km2, 667 m alt, 109 hab (2017)

0solsones

Situat a l’extrem meridional de la comarca, prop de la capçalera del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Anoia. El relleu és accidentat per la serra de Castelltallat, amb pinedes, rouredes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a una migrada agricultura de secà (cereals, vinya i llegums) i a la cria d’animals de granja, fet que n’ha causat el descens demogràfic. Àrea comercial de Manresa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica (esmentada ja el 1008) i per les restes de l’antic castell de la Molsosa.

El terme comprèn també els pobles de Prades de la Molsosa i Enfesta, i el despoblat dels Quadrells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Molló (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 43,09 km2, 1.182 m alt, 342 hab (2017)

0ripolles

Situat al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la dreta del Ritort, afluent del Ter, al peu del coll d’Ares, al límit amb la Garrotxa i el Vallespir. El relleu és molt muntanyós, amb pinedes, rouredes i recorregut per moltes valls.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (en característica rotació, sègol, fenc i patates), la ramaderia (bestiar boví, que aprofita les pastures naturals) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial d’Olot. Regressió demogràfica.

El poble es troba en un turó, a la dreta del Ritort; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Cecília, notable edifici romànic declarat monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha el poble d’Espinavell (on a l’octubre té lloc una fira ramadera de gran tradició) i el despoblat de l‘Oliva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques