Arxiu d'etiquetes: Moianès

Solà de Sant Esteve, el

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Antiga masia de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme. És coneguda des del 1270.

La capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas. No té culte.

Rodors, puig de

(Moià, Moianès)

Cim (1.057 m alt) culminant de la serra que separa pel nord-est l’altiplà del Moianès de la plana de Vic.

Rodó, puig -Moianès-

(Moià, Moianès)

Pic (1.055 m alt), situat prop del límit amb la comarca d’Osona i del naixement de la riera d’Oló, afluent de la riera Gavarresa. És la màxima altitud del Moianès.

Al vessant sud-oriental hi ha el dolmen de Puig Rodó.

Roca-sitjana, serra de

(Castellcir, Moianès)

Alineació muntanyosa (853 m alt), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al sud de Sauva Negra.

Oló

(Moianès)

Nom tradicional adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria d’Oló.

Granera, baronia de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.

Passà als Planella, senyors de Castellcir.

Vilarassau

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Important masia, situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.

És una masia fortificada, existent ja el segle XI, però reformada i ampliada amb diferents edificacions que formen un nucli notable.

Prop seu hi ha l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau.

Vilanova del Pla

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Església romànica de la fi del segle XI (Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt).

És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula.

La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093.

Viladecavalls de Calders

(Calders, Moianès)

Poble, al sud-oest del terme, aigua avall de la riera Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.

Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó (364 m alt) de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial (Sant Pere), traslladada modernament vora la colònia Jorba, únic nucli de població del terme.

Toll, cova del

(Moià, Moianès)

Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment.

Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpoli.

Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueològiques trobades.

Enllaç web: Coves del Toll