Arxiu d'etiquetes: el Milà

Martí i Alanis, Joan

(el Milà, Alt Camp, 29 novembre 1928 – Barcelona, 11 octubre 2009)

Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951.

Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d’Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la coresponsabilitat eclesial.

Com a copríncep d’Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes.

A partir del 2003 fou  bisbe emèrit d’Urgell.

Bassa i Girona, Pere Nolasc de

2 Respostes

(el Milà, Alt Camp, segle XVIII – Barcelona, 6 agost 1835)

Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII de Borbó, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp.

El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Manuel de Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de juliol de 1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d’un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat.

Milà, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 4,13 km2, 166 m alt, 178 hab (2016)

Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta.

Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l’avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s’ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L’avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l’economia. Pertany a l’àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques