Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, ordi), vinya, oliveres i ametllers; el regadiu és possible gràcies a les aigües derivades del canal de Seròs i del d’Aragó i Catalunya, i produeix fruites i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i avicultura. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i de la construcció. Producció d’oli. Central elèctrica al terme d’Aitona. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a la plana de la dreta del Segre. Església parroquial de Santa Maria, barroca.
El municipi comprèn, a més, l’antic monestir de Vinganya, el despoblat d’Enviure, part de la zona lignitífera de la Canota i és zona d’importants troballes arqueològiques, a les roques de Sant Formatge (hallstàttica), la Torre dels Moros (ibèrica) i el Bovalar (restes basílica paleocristiana).
La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.
El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 28,80 km2, 207 m alt, 8.818 hab (2017)
Situat al vessant sud del Montmajor, a la partió d’aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat.
La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n’hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l’automòbil, entre d’altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Àrea comercial de Sabadell. Població en ascens.
La vila és a l’esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l’antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s’aixeca l’antic castell de Sentmenat, gòtic.
Municipi de la Noguera (Catalunya): 29,62 km2, 281 m alt, 445 hab (2017)
Situat a la baixa Noguera, aigua amunt de la plana de Balaguer, a banda i banda del Sió, afluent del Segre, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt.
Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, ametllers, oliveres, vinya). Els conreus de regadiu són possibles gràcies al canal d’Urgell i es destinen a cereals, farratges (alfals) i fruiters (pera llimonera, especialment). La ramaderia consisteix en bestiar oví, boví, porcí i granjes de conills. Hi ha una cooperativa agrícola i una de teixits. Àrea comercial de Balaguer. El 1930, any en què fou separat de Bellcaire d’Urgell, tenia 892 hab.
El poble és situat a l’esquerra del Sió; l’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida sobre el solar de l’antic castell islàmic. Esdevingué al segle XVI centre de la baronia de la Sentiu.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Muller i de Bensa.
Agricultura fonamentalment de secà (cereals); el regadiu aprofita l’aigua dels rius i produeix hortalisses, patates i farratges. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és situat a la riba esquerra del riu de Bellera. Església parroquial de l’antic monestir de Senterada.
El municipi comprèn, a més, els poblets de Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluça, el llogaret de Burguet, la quadra de Miravet i un petit enclavament, on hi ha el poble de Larén i on s’eleva el tossal de Santa Bàrbara (1.596 m alt).
Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d’oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s’hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.
La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l’orde de l’Hospital).
Encara s’hi desenvolupa la tradicional activitat agrícola, amb conreus de secà (ordi, olivera, ametllers i, en menor mesura, la vinya i algun petit hort). Ramaderia de bestiar oví. Avicultura. Àrea comercial de Montblanc.
En procés de despoblament, sobretot des de les dècades de 1960 i 1970, en què es va intensificar l’emigració cap a pobles veïns com l’Espluga de Francolí o Montblanc.
El poble està situat als peus d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Senan, que fou l’origen la població, l’edifici més destacable del qual és l’església parroquial de Santa Maria, romànica, construïda entre els segles XII i XIII, reformada al llarg dels anys i que té com un dels seus elements més característics un notable campanar de cadireta.
Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.
La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.
Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). Àrea comercial de Figueres.
La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l’església parroquial de Sant Esteve conserva algun element de l’edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d’Empúries. Fora vila hi ha l’església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva.
GEOGRAFIA FÍSICA: És constituïda per tres sectors de característiques morfològiques diferenciades: 1) al nord-oest, és una àrea muntanyosa enlairada, entre 1.000 i 2.000 m d’alt, que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana (extrem nord-oriental del massís del Montseny i part centre-oriental del massís de les Guilleries) i de la Serralada Transversal Catalana (extrem més meridional d’aquesta serralada); 2) al sector central es localitza la depressió de la Selva, bloc enfonsat per un sistema de falles i separat de l’antic massís del Montseny i de les Guilleries, constituït per granits recoberts en alguns indrets de dipòsits pliocènics i quaternaris, que formen un relleu suau, molt pla, on únicament sobresurten els turons arrodonits de la serra de Clarà (200 m alt); i 3) el sector selvatà de la Serralada Litoral, que s’estén paral·lela a la costa i forma dos blocs separats per falles (el de Blanes, entre la Tordera i Lloret, i el de Tossa, entre Lloret i la riera de Tossa), constituïts per materials granítics que donen un relleu suau, on únicament es destaquen alguns turons esquistosos o profírics per efectes de l’erosió diferencial (turó de Rossell, 341 m, i turó de les Cadiretes, 519 m). La costa, alta i retallada, forma cales i nombrosos sortints, accentuats per la duresa del granit que presenta un front abrupte.
Les diferències de relleu originen forts contrastos en el clima i en la vegetació natural, de tal manera que es poden distingir també tres sectors diferenciats: 1) l’àrea muntanyosa septentrional té un clima de muntanya caracteritzat per temperatures baixes (6,9ºC de mitjana anual al Turó de l’Home, ja al Vallès Oriental, i 15ºC a Susqueda), accentuades en augmentar l’altitud, i amplitud tèrmica anual reduïda (al voltant dels 20ºC); les precipitacions escil·len a l’entorn dels 1.000 mm anuals (1.091 mm anuals a Sant Hilari Sacalm; 1.088 m a Susqueda, i 945 mm al Turó de l’Home) i presenten un règim mediterrani amb mínim estiuenc i dos màxims equinoccials, amb preponderància del de primavera. La vegetació natural està molt diversificada a conseqüència de l’esglaonament altitudinal; es donen suredes als nivells més baixos, alzinar muntanyenc alternant amb castanyedes (obagues) fins als 1.000 m alt, i boscos caducifolis atlàntics (fagedes) i prats dalladors als sectors més enlairats;
2) la depressió selvatana té un clima mediterrani humit; les temperatures mitjanes oscil·len a l’entorn dels 14-15ºC (14,7ºC a Breda i 14,5ºC a Hostalric), les temperatures estivals són altes (34ºC de mitjana pel juliol a Breda), però els hiverns són rigorosos, en part a causa de la inversió de temperatura, la qual cosa dóna una amplitud tèrmica notable (a l’entorn dels 30ºC); la pluviositat és moderada, entre 700 i 800 mm anuals, i presenta poques diferències estacionals, encara que existeix un màxim tardorenc. La vegetació natural és formada per rouredes a les fondalades i les obagues, i pins blancs a la resta del territori;
i 3) el sector costaner té un clima mediterrani típic, amb temperatures més altes i precipitacions més escasses (a l’entorn dels 600 mm anuals), que presenten una forta secada estiuenca; la vegetació natural es compon de pins i alzines.
Hidrogràficament, la comarca pertany a tres conques diferents: el sector septentrional és drenat pel Ter i els seus afluents l’Onyar i el Brugent; el sector occidental pertany a la conca de la Tordera, que recull les aigües procedents del Montseny (riera d’Arbúcies), i el sector meridional (vessants de la serralada de Marina) desguassa directament al mar; queda, però, tot el sector central de la comarca, que té caràcter endorreic i sols desguassa, en una part, per la riera de Santa Coloma.
POBLACIÓ: El poblament és antic i es caracteritza per l’existència de nombroses masies aïllades a l’interior, particularment denses a la plana, i d’escassos nuclis agrupats, situats a la costa, tret de la capital comarcal, que es troba a l’interior. La població es mantingué pràcticament estacionària entre el 1857 i el 1950, a causa del progressiu èxode rural i de l’escassa importància del creixement vegetatiu; a partir del 1950 es registrà una etapa expansiva amb un creixement especialment notable en el decenni 1960-70, que ja no s’ha deturat més els quinze anys següents i un increment de poc més del 6% entre el 1991 i el 1996, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori cap als nuclis turístics costaners. L’any 1960 únicament dos municipis superaven els 5.000 h (Blanes i Santa Coloma de Farners), però l’any 1996 ja n’eren quatre: Lloret de Mar i Sant Hilari Sacalm, juntament amb els dos anteriors.
ECONOMIA: L’economia presenta un cert equilibri entre tots tres sectors productius. Pel que fa al primari, la superfície total conreada és d’unes 10.000 ha, de les quals únicament 2.874 corresponen a sectors de regadiu, localitzats en el curs de la riera d’Arbúcies, del Ter, de la riera d’Osor i en el curs inferior de la Tordera. Els conreus més estesos són els de cereals, sobretot els de blat i de sègol, seguits dels d’ordi i de civada, i també del de blat de moro. Entre els conreus arbustius i arboris, els més estesos són els de fruiters (pomeres) i el de l’avellaner; més modernament el desenvolupament de la ramaderia ha estès el conreu de farratges (alfals). Predominen les explotacions agràries petites.
La ramaderia presenta una gran varietat d’espècies als sectors d’alta muntanya, on aprofita les pastures naturals, amb un predomini del bestiar bovi, i del porcí a les granges situades al sector més baix de la plana; també hi ha granges d’aviram, i hi sobresurten les granges de conills. El bosc ha estat explotat tradicionalment per a l’obtenció de llenya, fusta i suro, i recentment se n’ha fet una explotació especialitzada, amb la plantació d’espècies de creixement ràpid i el posterior aprofitament (llenya, pasta de paper, etc). La pesca, que ha tingut importància en tot el litoral, es concentra en l’actualitat al port de Blanes, amb un volum de captures anuals de prop de 2.000 tones. La indústria és poc important, i es concentra a la vall del Ter (centres tèxtils: Amer, Anglès, la Cellera de Ter); hi sobresurt també l’alimentària, de la fusta i el moble, i amb una implantació més recent, la química, la del paper i de les arts gràfiques.
El turisme, que es donava de manera tradicional a l’interior (Caldes de Malavella i Sant Hilari Sacalm), gràcies a la funció balneària d’aquests dos municipis, adquirí, més tardanament, una gran importància al sector costaner, pertanyent a la Costa Brava, on als nuclis de Blanes, Tossa de Mar i Lloret de Mar s’hi han instal·lat nombrosos establiments hotelers, i el sector terciari és el predominant.
HISTÒRIA:Hi ha molt poques notícies sobre el poblament prehistòric a la comarca, en part per manca d’investigacions suficients (que no són fàcils, atès el caràcter boscós de moltes zones), i en part també, probablement, perquè no degué tenir la mateixa densitat que les comarques veïnes. És significatiu que hom no conegui cap monument megalític, relativament fàcils de descobrir, malgrat la proximitat al nucli de les Gavarres i de les serres del Maresme, llevat d’un menhir a Sant Hilari Sacalm (si hom accepta que correspon a l’època). Durant l’època ibèrica són coneguts poblats costaners en els termes de Tossa, Lloret, Blanes i algun altre a l’interior (Caldes de Malavella). Durant la romanització es tenen documentats dos nuclis urbans, petits: Blandae (Blanes) i Aquae Voconiae (Caldes de Malavella), aquest amb categoria de municipi romà, segons les inscripcions, i possiblement Blandae també. A la resta de la Selva hi hagué poblament dispers, de vil·les romanes, algunes importants, com la de Tossa.
La primera demarcació de la Selva fou d’origen eclesiàstic: donà nom a la circumscripció més meridional del bisbat de Girona, que comprenia des de Fornells a Quart, al Gironès, fins a Arenys, al Maresme; en canvi, la zona de Sant Hilari Sacalm i Osor, a les Guilleries, pertanyent al bisbat de Vic, no hi era compresa.
Amb les divisions administratives del segle XIX, restaren fora de la província de Girona (1833) les terres més meridionals de la Selva, entre la baixa vall de la Tordera i Arenys (les quals, excepte Fogars de Tordera, es vincularen, en la divisió comarcal del 1936, al Maresme); la resta de la demarcació històrica de la Selva fou repartida entre els partits judicials de Girona i de Santa Coloma de Farners (1834). Aquest darrer serví de base a la comarca creada amb la divisió territorial del 1936, excepte Sant Andreu Salou (que passà al Gironès), Viladrau i Espinelves (que passaren a Osona), però amb la incorporació de Fogars de Tordera (del partit judicial d’Arenys de Mar) i d’Amer (del partit judicial de Girona).
Situat a banda i banda del Segre, al sud-oest de Lleida, al límit amb el Baix Cinca.
Situat a la rodalia de 
Situat al vessant sud del 
Situat a la baixa Noguera, aigua amunt de la plana de 
(ant: Santa Grata) Situat a la serralada interior 
Situat al límit amb 
Situat a l’oest de la comarca, al límit amb 
Situat entre la 
Situat a l’interior de la 
Dades dels Països Catalans 