Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Barres catalanes

3 Respostes

(Països Catalans)

Senyal heràldic dels territoris de parla catalana. Basat en el distintiu de la casa comtal de Barcelona, constituït per quatre pals o faixes (segons es tracti de l’escut o la bandera) de gules (color vermell) sobre fons d’or. Com a senyal distintiu, ha estat i és comunament usat en tots els territoris vinculats per la història al casal de Barcelona i al Principat de Catalunya.

A part la llegenda -llargament divulgada i tractada per la literatura popular i culta-, que atribueix l’origen de l’escut català a l’acció de Lluís el Piadós o de Carles el Calb, mullant quatre dits en la sang de Guifré el Pelós i reproduint-los damunt l’escut daurat del comte, els primers indicis segurs de les barres i l’escut remunten a un segell de Ramon Berenguer IV de Barcelona estampat en un document de 1150, tot i que els historiadors en troben de més antics en vestigis i monuments del mateix casal de Barcelona.

A partir d’aquest moment, l’ús d’aquest signe sovinteja gradualment i esdevé aviat el distintiu de la casa comtal i de Catalunya. Malgrat les modificacions que se n’observen en la forma i fins en el nombre de barres (variables segons el gruix de cadascuna i segons el gust del moment), el senyal heràldic es consolidà i passà a constituir també la bandera del Principat.

Per la vinculació de les cases de Barcelona i Aragó, també són conegudes per “barres d’Aragó”. La difusió general del senyal del país -al Regne de València i al Regne de Mallorca principalment- ja té un precedent al segle XIII, quan Jaume I el Conqueridor concedeix a Palma de Mallorca el privilegi d’usar-les.

A part del casal de Barcelona i del Principat de Catalunya en què prenen origen, també són distintives per concessió reial, de les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Palma de Mallorca, Perpinyà, València, Castelló de la Plana i Alacant, i entren en les armes dels comtats de Besalú, Cerdanya, Urgell, Empúries, Girona i Rosselló i, encara, per vinculacions i motius diversos, en les d’Osca, Saragossa, Terol, Sardenya i Sicília, a part d’altres cases nobiliàries i estaments que en mantenen diferents usos.

La llegenda tradicional de l’origen de les armes catalanes, establerta probablement al segle XVI, va tenir una ràpida difusió i un considerable nombre de variants, de totes les quals ha prevalgut la fixada el 1859 per Víctor Balaguer, a partir del qual també han de ser recordades les peces que hi dedicaren Jacint Verdaguer (Les barres de sang) o Joan Maragall (El cant de la senyera).

Els moviments polítics associats a la Renaixença i el Modernisme, contribuïren encara més a reforçar-ne la valoració. No han deixat mai d’identificar els pobles de l’antiga Corona Catalano-Aragonesa, especialment els de llengua catalana.

Ateneu Barcelonès

63 Respostes

(Barcelona, 1872 – )

Associació. Fundat el 1860 amb el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l’organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries.

Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L’han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic.

Enllaç web:  Ateneu Barcelonès

Associació d’Arxivers de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(AAC)  Entitat. Creada per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic. Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius -alhora que hom en revitalitza els existents-, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius. integrada per més de quatre-cents socis.

Entre les seves activitats cal destacar l’organització de cursos de formació, de conferències i de les jornades d’arxivística, bianuals, com també d’un curs de postgrau en arxivística en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Edità un butlletí bimestral i la revista “Lligall”.

Enllaç web:  Associació d’Arxivers de Catalunya

Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1982 – )

(AAOS)  Entitat cultural. La finalitat de la qual és la difusió de l’espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp. Fou fundada per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra, la qual en fou la presidenta.

L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, a partir del 1989, aquest festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya. L’any 1987 l’Associació fundà l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Dins la tasca de promoció de joves cantants, el 1996 creà l’Escola d’Òpera de Sabadell, la primera iniciativa d’aquest estil a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

Arxiu Nacional de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 1980 – )

Dipòsit de documentació històrica. Dependent de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els fons de l’Administració comprenen documentació de l’Administració de la Generalitat republicana, dels seus precedents i d’organismes dependents; d’organismes, d’empreses o de competències traspassades a l’Administració actual de la Generalitat i documentació procedent de diversos departaments.

Els fons històrics s’agrupen en: fons registrals; d’associacions i partits; d’empreses; patrimonials i personals.

El 23 d’abril de 1995 s’inaugurà la nova seu, en un edifici dissenyat especialment per a aquesta funció, situat a Sant Cugat del Vallès.

Enllaç web:  Arxiu Nacional de Catalunya

Amics dels Museus de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1933 – )

Entitat no lucrativa. Creada per Pere Casas i Abarca, per tal de fomentar l’interès per l’art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals. Fou la primera institució d’aquest tipus creada a l’estat espanyol.

L’any 1972 organitzà a Barcelona i a Badalona el Primer Congrés Internacional d’Amics dels Museus, que fou el punt de partida per a la posterior creació, el 1976, de la Federació Mundial d’Amics dels Museus.

Actualment té uns vuit-cents associats. Disposa d’un servei de voluntariat que col·labora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del món, així com cursos i conferències.

Enllaç web:  Amics dels Museus de Catalunya

Alella, vi d’

3 Respostes

(Alella, Maresme)

Vi fi amb denominació d’origen controlada. La producció és molt restringida (només uns 15.000 hl anuals a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes als pobles del Maresme que limiten amb Alella).

És elaborat principalment a la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya, fundat el 1906, que aviat assolí merescuda fama amb els seus vins embotellats (Marfil Blanc, Marfil Negre, Marfil Sec, Super Marfil i Violeta). Els seus socis el 1956 eren 69; d’aleshores ençà, però, han anat augmentant, de manera que resten ja molt pocs vinyaters fora de la cooperativa.

Enllaç web:  D.O. Alella

Agrupament d’Esbarts Dansaires

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1985 – )

Institució. Creada per iniciativa dels mateixos esbarts, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982). Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació.

D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups i l’any 1988, amb la col·laboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès.

Els seus òrgans de comunicació són “Trencadansa” i “Punt informatiu”. Actualment té més de cent vint esbarts afiliats.

Enllaç web:  Agrupament d’Esbarts Dansaires

Agrupació Excursionista Icària

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 1916 – )

Entitat excursionista del barri on sempre ha tingut una forta incidència en la vida social i cultural. La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual.

Després de la guerra civil de 1936-39, l’Agrupació es reorganitzà amb les seccions d’excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines.

Durant els anys 1950 es consolidà un grup d’escaladors autoanomenats els Bèlits, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre Excursionista de Catalunya. A principis dels anys 1960 es crearen les noves seccions d’escalada, espeleologia i cultura.

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

1 Resposta

(Sallent de Llobregat, Bages, 1984 – )

Entitat. Creada arran de la elaboració d’un complet arxiu de fotografies i historials dels gegants i nans dels Països Catalans.

Actualment té més de quatre-centes colles afiliades i la seva organització interna es basa en diverses coordinadores comarcals.

L’any 2000 rebé el Premi Nacional de cultura popular que atorga la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web:  Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya