(Menorca)
Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l’illa.
Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)
(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.
El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.
(Sardenya ?, segle XV)
Cuiner de la cort de Nàpols.
Escriví un llibre de cuina en català: Llibre de doctrina perabon server; de tallar y del Art de Coch; ço és de qualsevol manera de potatges i salses.
Ell mateix el traduí al castellà.
(Catalunya, 1520)
Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.
Reimprès nombroses vegades al llarg dels segles XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.
(Catalunya, 1985 – )
(IRTA) Empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Centra l’activitat en l’investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, com a possibilitat de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, alhora que intenta coordinar els sectors públic i privat.
Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental; de transferència tecnològica; de recerca contractual, i d’assistència tècnica i formació especialitzada.
Té diversos departaments o centres operatius dividits en centres propis (Centre de Cabrils, Centre Mas Bové, Centre de Tecnologia de la Carn, Centre de Control Porcí, Estació Experimental de l’Ebre, Centre Experimental del Prat, Unitat de Sanitat Animal i Unitat de Cunicultura) i centres concertats.
Publica també un butlletí informatiu.
Enllaç web: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
(Catalunya, segle XX)
Nom de l’antiga empresa Raventós i Codorniu.
Amb una producció de 31,5 milions d’ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d’aquest sector a l’estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de pessetes i donava feina a 470 empleats.
Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.
Enllaç: Codorniu
Àpat de temporada (de novembre a abril), originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots (un tipus de ceba blanca dolça), els quals són cuits a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada).
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla d’amics o de familiars, i darrerament s’ha popularitzat per tot Catalunya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)
Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.
Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.
Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.
(Catalunya)
Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.
(Manresa, Bages, 8 setembre 1874 – Barcelona, 11 novembre 1956)
Xef i escriptor gastronòmic. Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari. Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier. Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista “El gorro blanco” (1906).
Retirat aviat de la professió, s’instal·là a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda darrerament per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi Domènech.
Dades dels Països Catalans 