Arxiu de la categoria: Biografies

Mercer, Mateu

1 Resposta

(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)

Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).

Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.

Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.

El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

Mercè, convent de la * -Conca de Barberà-

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà)

Veure> Miracle, el (antic convent mercedari).

Mercader i Escolano, Lluís

Deixa un comentari

(Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 – Bunyol, Foia de Bunyol, 9 juny 1516)

Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes.

Ambaixador prop d’Alexandre VI per encàrrec de Ferran II el Catòlic, el qual el nomenà (1504) conseller i confessor seu. Nomenat prior d’Escaladei, no hi residí mai a causa de les constants missions reials, i això motivà la censura del capítol general de l’orde.

Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de Tortosa (1513-16) i inquisidor general d’Aragó i de Navarra (1513-16).

Mercader i de Calataiud, Manuel

3 Respostes

(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)

Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.

Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.

L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).

Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud  (País Valencià, segle XVII – vers 1709)  Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís de Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.

Mercader, Llorenç

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Actor. Assolí una bona anomenada als primers temps del teatre català de la Renaixença.

Mercader -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Mercader  (València, segle XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

Galceran Mercader  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

Guillem Mercader  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Maties Mercader  (País Valencià, segle XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.

Mercadé i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 8 juliol 1871 – 4 abril 1902)

Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació.

Les seves composicions han restat esparses.

Menéndez Pelayo, Marcelino

2 Respostes

(Santander, Cantàbria, 3 novembre 1856 – 19 maig 1912)

Erudit. Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals (1871-73), el qual el féu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers.

A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’Antoni Rubió i Lluch, Josep Franquesa i Gomis, J.L. Estelrich, Mateu Obrador i M. Costa i Llobera, entre altres, inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta (1873).

A la seva obra Horacio en España (1877), donà a conèixer la primerenca oda A Horaci de Costa i Llobera. A la Biblioteca Vaticana de Roma aplegà materials per al seu innovador estudi Arnaldo de Vilanova, médico catalán del siglo XIII (1879).

Fou decididament contrari al catalanisme polític. Ho palesà només en converses i en lletres privades. Per això ha estat considerat, sense distincions, com a catalanòfil, sobretot des del seu discurs en català als Jocs Florals del 1888.

Afiliat a Unión Católica de Pidal i Mon, el 1883 fou diputat liberal-conservador per les Balears, on pronuncià el seu bell discurs sobre Ramon Llull (1884), i hi guanyà nous amics, com els dos Alcover i Josep Maria Quadrado, els papers del qual passaren també a la seva biblioteca.

Des del 1893 fou senador, primer per la universitat d’Oviedo, i des del 1899 per l’Academia Española, a la qual havia entrat el 1881 amb un discurs sobre La poesía mística en España, que s’obre amb Ramon Llull i es clou amb Jacint Verdaguer.

A la Historia de las ideas estéticas en España (cinc volums, 1883-91), tot d’autors catalans hi són presents, així com als Orígenes de la novela (quatre volums, 1905-15), amb remarcables estudis sobre Ramon Llull, Anselm Turmeda, el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc.

Mantingué una continuada correspondència amb molts escriptors de tots els països de llengua catalana, la qual ell considerà sempre una sola llengua, i ben diferenciada de la provençal.

Menéndez, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1790 – 18 novembre 1866)

Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona.

La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra.

Mendoza, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, segle XV)

XXX abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit el 1479. Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic de la Generalitat.