(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte gòtic. Mestre major de les obres de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar; probablement en dirigí la realització de les voltes.
Metge, Guillem
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Mesura, Deudonat
(Catalunya, segle XVII)
Religiós agustí. És autor d’una obra de caràcter més o menys litúrgic, amb observacions per als anys 1654-69.
Mestres i Brunet, Lluís
(Barcelona, 1899 – segle XX)
Pintor i escultor. Fill de Feliu Mestres i Borrell. Ha destacat per les seves teles sobre temes florals.
També ha treballat com a ceramista.
Mestres, Miquel
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou lector de teologia. És autor d’un estudi sobre sant Antoni de Pàdua que fou reeditat diverses vegades.
Mestres, Antoni
(Agramunt, Urgell, 1829 – Catalunya, 1866)
Escriptor. Escriví en castellà algunes obres de teatre.
Mestre, Bernat
(Catalunya, segle XVI – abans 1602)
Heraldista i eclesiàstic. Domer de l’església de Sant Pere de les Puel·les.
Fruit dels seus estudis d’heràldica és el llibre Nobiliari de Catalunya o Armeria catalana.
Messa *
Pseudònim del pintor valencià Francesc Sempere i Fernández de Messa (1915-96).
Mesquida i Amengual, Biel
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 9 gener 1947 – )
Escriptor. Es donà a conèixer el 1975 en guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L’adolescent de sal.
Activista dels drets dels homosexuals (El bell país on els homes desitgen els homes, 1985), té una clara voluntat d’agitació cultural: Puta-Marés (1977), Self-Service (1977, amb Quim Monzó), Dol (1990), Excelsior (1998) i Vertígens (1999).
L’any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Merlès, Ramon de
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Encara el 1469, amb Berenguer de Peguera, feia atacs eficaços contra les forces reialistes des del castell de Montfalcó.
Merelo i Sayró, Jeroni
(València, 1803 – Madrid, 1850)
Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).
Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.
Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.
