(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)

Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.

Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.

L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).

Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud  (País Valencià, segle XVII – vers 1709)  Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.