(Catalunya, segle XVIII – Santes Creus ?, Alt Camp, 1804 ?)
Abat quadriennal de Santes Creus (1800-04). Fou vicari general.
Basses, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Santes Creus (morts a)
Dernosa, Bartomeu de la
(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)
Abat de Santes Creus (1375-80). La seva actuació a l’abadiat fou notable. Gaudia de l’amistat de Pere III el Cerimoniós.
A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d’interès.
Bassa i Virgili, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)
Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.
És autor de diversos escrits anti-liberals.
Mallol, Bernat
(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, 1428)
Cronista. Monjo de Santes Creus.
És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus.
Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (segle XVI).
Guillem -abat Santes Creus-
(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1153)
Primer abat perpetu del monestir de Santes Creus, al temps en què aquest era instal·lat a Valldaura. Havia estat prior de la Gran Selva.
Pel maig de 1151 ja era a Valldaura amb dotze monjos i tres conversos, base inicial de la comunitat cistercenca que s’hi establia gràcies a la donació feta pels Montcada el 4 de desembre de 1150. El 1152 era inaugurada la primera església.
A la seva mort fou succeït per l’abat Hug.
Ferrara, Guillem de
(Barcelona, 1297 – Santes Creus, Alt Camp, 1375)
Abat perpetu de Santes Creus. De pares italians. Abans de ser novici al monestir participà amb el seu pare a les lluites de Frederic II de Sicília contra Nàpols (1315).
Essent monjo gaudí de gran fama pel seu bon seny. Fou consultat pels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.
El seu abadiat durà 28 anys i marcà un període brillant en la comunitat. Les obres del monestir avançaren també molt en la construcció del claustre major. Es feren importants reformes i millores en altres indrets.
Eimeric, Berenguer d’
(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293)
Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262).
El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castre i la seva muller, perseguits per l’infant Pere, el futur Pere II el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l’església del monestir, en un sepulcre de fusta.
Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d’ésser enterrat al monestir, voluntat que posà al seu testament de 1282.
El 22 de març de 1283 el rei tornà al monestir per demanar consell a l’abat sobre la difícil situació política del país. L’abat assistí al monarca en els seus darrers moments, a Vilafranca del Penedès (1285), i seguidament fou enterrat al monestir.
L’any següent, en tornar de Mallorca l’hereu Alfons II el Franc, s’hi celebraren els solemníssims funerals. Tot seguit acompanyà el rei a Barcelona, on Roger de Lloria li manifestà la seva voluntat d’ésser enterrat als peus de Pere el Gran, desig que li confirmaria des d’Itàlia el 15 d’abril de 1287.
A la mort d’Alfons II (1291), l’abat Eimeric tractà, sense èxit, de reclamar per al seu monestir el cos del monarca difunt.
Contijoc, Jeroni
(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, 1509/15 – Santes Creus, Alt Camp, 30 agost 1593)
XXXIII abat de Santes Creus (1560-93). Fou comissari general de l’orde del Cister.
Féu bastir el castell proper de Conesa, en 1569. Foren construïdes sota el seu govern algunes obres de millora general per al monestir, i també el palau de l’abat.
Instituí la salve sabatina entre la comunitat.
Carnisser, Jaume
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)
Darrer abat perpetu de Santes Creus (1608-19).
S’oposà a la decisió reial d’imposar la Congregació del Císter als monestirs catalans. Per la seva actitud fou empresonat.
Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la Congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma. El resultat fou negatiu.
Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III.
Burset i Puig, Ramon
(Catalunya, segle XVIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XVIII)
Abat de Santes Creus (1756-60 i 1768-72).
Durant el seu primer abadiat anà dues vegades a Madrid per aconseguir del rei Carles III de Borbó que renunciés als impostos que pensava decretar sobre els establiments religiosos. Hi reeixí, no sols per al seu monestir, sinó també a benefici dels altres.
Fou reelegit per a un segon abadiat.
Dades dels Països Catalans 