(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Religiós del Sagrat Cor de Maria. S’ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l’orde a Catalunya.
És autor d’obres piadoses.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Religiós del Sagrat Cor de Maria. S’ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l’orde a Catalunya.
És autor d’obres piadoses.
Veure> Yosef ben Meir ibn Sabarra (metge, escriptor i moralista jueu).
(València, 1542 – Saragossa, Aragó, 17 octubre 1612)
Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès, i germà de Pere Patrici. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria.
L’any 1577 s’establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l’arquebisbe Antoni Agustí. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d’Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l’arquebisbe Agustí (1586).
En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec.
El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana.
El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera.
(Catalunya, segle XI)
Magnat. Fill de Guillem de Mediona. Col·laborà amb el turbulent Mir Geribert a les lluites d’aquest contra Ramon Berenguer I de Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, formant a les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona que actuaren combinades amb les d’Ermengol VI d’Urgell.
(Barcelona, 1797 – segle XIX)
Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l’italià al castellà.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs.
És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705.
(Catalunya, segle XVII)
LVII abat de Poblet, III dels quadriennals. Fou nomenat, el 1632, com a successor de Domènec Quiles.
Cessà el 1636, en que fou succeït per Jaume Pallarès, en el primer quadrienni d’aquest.
Pseudònim de l’escriptor i industrial català Josep Moià (segle XVII).