(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.
És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.
Garcia i Domènech, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vinaròs (bio)
Ballester i Vilarroig, Josep
(Vinaròs, Baix Maestrat, 24 novembre 1802 – Castelló de la Plana, 25 octubre 1876)
Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Ramon Cabrera.
Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial.
Ayguals d’Izco, Venceslau
(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 octubre 1801 – Madrid, 17 gener 1873)
Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s’establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840.
Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero (1845-46) i la seva continuació La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846-47), El tigre del Maestrazgo (1849), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849).
També escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830) i llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1955), etc.
Edità una “Biblioteca Popular” on aparegueren obres a preus populars.
Almela i Vives, Francesc
(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)
Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.
Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).
Adell i Pitarch, Joan Elies
(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 febrer 1968 – )
Escriptor i assagista. Doctor en filologia catalana i llicenciat en comunicació audiovisual, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música.
Pel que fa a assaig, destaquen Notes per a una redefinició dels estudis literaris catalans (o sobre la por a la teoria), premi Alambor 1996 d’assaig breu, Mètodes i ideologia en la historiografia de la literatura catalana, X premi d’assaig breu de l’Associació per al Foment de la Cultura Catalana (1997), i Música i simulacre en l’era digital (1997).
És en l’escriptura poètica, però, on se centra i articula tot el seu treball, del qual destaquen les obres següents: La matèria del temps (premi Gabriel Ferrater 1994), Oceà immòbil (premi Benvingut Oliver 1995), A curt termini (premi Ciutat d’Elx 1997) i Un mateix cel (2000).
Ballester i Ayguals d’Izco, Joan
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 – Barcelona, 1868)
Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras.
En col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L’Africana i Dinorah.
Borbó-Vendôme, Lluís Josep de
(París, França, 1 juliol 1654 – Vinaròs, Baix Maestrat, 11 juny 1712)
Militar i noble, duc de Vendôme.
El 1695 va estar al capdavant de l’exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de la Corzana, i va prendre Barcelona (1697).
Durant la guerra de Successió, fou cridat (1710) per Felip V de Borbó, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.
Morera i Franco, Maria
(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)
Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.
Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.
Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.
Foren germanes seves:
- Elvira Morera i Franco (Barcelona, segle XIX – 1903) Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
- Josepa Morera i Franco (Barcelona, segle XIX – 1908) Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.
Costa i Borràs, Josep Domènec
(Vinaròs, Baix Maestrat, 13 gener 1805 – Tarragona, 14 abril 1864)
Eclesiàstic. El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València.
El 1840 fou separat de la càtedra per les seves idees absolutistes, però, continuà combatent les doctrines liberals, especialment a Las postdatas (1841).
El 1843 fou reposat a la càtedra i, quan Pius IX reprengué les interrompudes relacions amb la cort d’Espanya, Costa fou cridat perquè, juntament amb Jaume Balmes, comencés els treballs preparatoris d’un nou concordat.
L’any 1849 fou designat bisbe de Barcelona; es mostrà intransigent i condemnà les idees liberals, la qual cosa li ocasionà fortes polèmiques amb la premsa de Barcelona i la de Madrid.
Participà en la constitució del 1856, i hi presentà una exposició demanant l’absoluta intolerància de cultes, motiu pel qual fou exiliat a Cartagena; el 1856 tornà a encarregar-se de la diòcesi barcelonina.
El 1857 fou nomenat arquebisbe de Tarragona.
Les seves obres, entre les quals cal fer esment de Los concilios tarraconenses, foren publicades (Obras completas) el 1856. A ell es deu la publicació de la Doctrina cristiana, en català.
Bover i Oliver, Josep Maria
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 juliol 1877 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1954)
Teòleg jesuïta (1895). Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912.
Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l’Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española.
Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera.
Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).
Dades dels Països Catalans 