Arxiu d'etiquetes: viles

Breda (Selva)

11 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bràfim (Alt Camp)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 6,42 km2, 236 m alt, 668 hab (2016)

0alt_campSituat al sud de la comarca, a la dreta del riu Gaià, al nord-est de Tarragona. El relleu és lleugerament ondulat, amb algunes hectàries de bosc.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, a més d’oliveres i cereals, activitats complementades amb la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Valls. Tanmateix, el descens demogràfic ha estat constant des del començament del segle XX, tot i que darrerament hi ha un lleuger augment de la població.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada al sud del municipi; han estat trobades restes romanes; destaca l’església parroquial de Sant Jaume del segle XVII.

Prop de la vila, dalt d’un turó, es troba el santuari de la Mare de Déu del Lloret (o del Loreto).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrícola de Bràfim – Escola Sant Jaume

Bossòst (Vall d’Aran)

16 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borges del Camp, les (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)

0baix_campSituat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.

La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.

El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Blanes (Selva)

56 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bisbal del Penedès, la (Baix Penedès)

11 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 32,54 km2, 189 m alt, 3.466 hab (2016)

0baix_penedesSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, entre les serres de Montmell i de Santa Cristina, i drenat per la riera de la Bisbal, procedent de Montagut i que desguassa (després de 19 km) a la platja del Vendrell. Al sud i a l’est hi ha alguns boscos de pins, que han estat delmats per diversos incendis forestals (anys 1976 i 1977).

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, especialment de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) i el minso regadiu (hortes prop de la riera), ha donat lloc a una important cooperativa agrícola. Hi ha granges avícoles i pecuàries, i una fàbrica de pinsos composts. L’economia s’ha vist impulsada els darrers anys per la indústria tèxtil i sobretot pel turisme, que ha donat lloc a algunes urbanitzacions. Àrea comercial del Vendrell.

La vila es troba unida per un pont de pedra al barri de la Riba, a l’altra banda de la riera.

Dins el terme, que comprèn el poble d’Ortigós i el santuari de Santa Cristina, es troben les coves de Santa Cristina i de Roca Foradada, on s’han descobert elements del neolític i ceràmica ibèrica i romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Besalú (Garrotxa)

54 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Amics de Besalú

Benifallet (Baix Ebre)

17 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 62,42 km2, 19 m alt, 708 hab (2016)

0baix_ebreSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El terme s’estèn a banda i banda de l’Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures.

Llevat d’una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és a la vora esquerra de l’Ebre.

Dins el terme es troben l’ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de Xalamera i Sallent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellvís (Pla d’Urgell)

10 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 46,70 km2, 207 m alt, 2.264 hab (2016)

0pla_urgellSituat al baix Corb, afluent del Segre, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera i el Segrià, al nord-est de Lleida.

L’economia del municipi es l’agricultura, dominada pel regadiu (cereals, farratges i fruiters), gràcies a les sèquies que provenen del Segre, i la ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet, i porcí). Hi ha dues cooperatives, l’una de lletera i l’altra agrícola, i algunes granges avícoles i de conills. La indústria es limita a la derivada dels productes del camp. Àrea comercial de Lleida.

La vila pertangué des de la reconquesta al comtat d’Urgell. Als afores de la vila destaca el santuari i antic convent de les Sogues; més al nord es troba el poble dels Arcs, on hi ha l’església de Sant Antoni.

El terme municipal comprèn també la caseria de les Tarroges, els antics termes rurals de Safareig i Gatén, el despoblat de Remolins i l’antiga quadra d’Arrufat, ambdós separats del terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

42 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques