Arxiu d'etiquetes: viles

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bisbal del Penedès, la (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 32,54 km2, 189 m alt, 3.466 hab (2016)

0baix_penedesSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, entre les serres de Montmell i de Santa Cristina, i drenat per la riera de la Bisbal, procedent de Montagut i que desguassa (després de 19 km) a la platja del Vendrell. Al sud i a l’est hi ha alguns boscos de pins, que han estat delmats per diversos incendis forestals (anys 1976 i 1977).

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, especialment de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) i el minso regadiu (hortes prop de la riera), ha donat lloc a una important cooperativa agrícola. Hi ha granges avícoles i pecuàries, i una fàbrica de pinsos composts. L’economia s’ha vist impulsada els darrers anys per la indústria tèxtil i sobretot pel turisme, que ha donat lloc a algunes urbanitzacions. Àrea comercial del Vendrell.

La vila es troba unida per un pont de pedra al barri de la Riba, a l’altra banda de la riera.

Dins el terme, que comprèn el poble d’Ortigós i el santuari de Santa Cristina, es troben les coves de Santa Cristina i de Roca Foradada, on s’han descobert elements del neolític i ceràmica ibèrica i romana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Besalú (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAmics de Besalú

Benifallet (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 62,42 km2, 19 m alt, 708 hab (2016)

0baix_ebreSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El terme s’estèn a banda i banda de l’Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures.

Llevat d’una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és a la vora esquerra de l’Ebre.

Dins el terme es troben l’ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de Xalamera i Sallent.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellvís (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 46,70 km2, 207 m alt, 2.264 hab (2016)

0pla_urgellSituat al baix Corb, afluent del Segre, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera i el Segrià, al nord-est de Lleida.

L’economia del municipi es l’agricultura, dominada pel regadiu (cereals, farratges i fruiters), gràcies a les sèquies que provenen del Segre, i la ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet, i porcí). Hi ha dues cooperatives, l’una de lletera i l’altra agrícola, i algunes granges avícoles i de conills. La indústria es limita a la derivada dels productes del camp. Àrea comercial de Lleida.

La vila pertangué des de la reconquesta al comtat d’Urgell. Als afores de la vila destaca el santuari i antic convent de les Sogues; més al nord es troba el poble dels Arcs, on hi ha l’església de Sant Antoni.

El terme municipal comprèn també la caseria de les Tarroges, els antics termes rurals de Safareig i Gatén, el despoblat de Remolins i l’antiga quadra d’Arrufat, ambdós separats del terme.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub de Futbol

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellpuig (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Begur (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBiblioteca

Bàscara (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bagà (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,13 km2, 785 m alt, 2.162 hab (2016)

0bergueda(ant: la Pobla de Bagà)  Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tosa d’Alp.

L’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l’obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població.

A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l’església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs.

Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d’Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l’església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme