Arxiu d'etiquetes: viles

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

18 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,46 km2, 611 m alt, 1.528 hab (2016)

0berguedaSituat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l’Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. Àrea comercial de Berga.

La vila és sobre una plana estructural, divisòria d’aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l’església parroquial fou construïda el 1600. Guifré I el Pelós fortificà l’antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (segle XII) i de Santa Maria de l’Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cassà de la Selva (Gironès)

24 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 45,21 km2, 137 m alt, 10.025 hab (2016)

0girones

(o Caçà de la Selva)  Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament.

La indústria surera és de fet la base de l’economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d’aigües carbòniques. Àrea comercial de Girona.

La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l’església de Sant Martí, d’estil gòtic tardà (segle XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana.

Dins el terme hi ha els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers, Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caseres (Terra Alta)

4 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cardona (Bages)

76 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Cardedeu (Vallès Oriental)

17 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)

0valles_orientalSituat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.

L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.

La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.

Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capellades (Anoia)

29 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canejan (Vall d’Aran)

33 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 48,32 km², 906 m alt, 97 hab (2016)

0vall_aranSituat a la vall de Toran, afluent per la dreta de la Garona, molt a prop de la frontera franco-espanyola. Hi abunden els prats i els boscos d’espècies molt diverses.

La base de l’economia local és la ramaderia bovina i ovina i l’explotació forestal, complementada per l’agricultura, que es dedica sobretot a la producció d’herba per al bestiar. També hi ha alguns jaciments i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Viella.

La vila és situada, elevada i apartada, sobre la confluència del riu de Toran i la Garona; l’església parroquial de Sant Joan d’Agost és obra del segle XIX; conserva cases d’interès, com la de Saurat (torre quadrada del segle XVI) i la de Benosa, amb una capella romànica.

Dins el terme hi ha el poble i santuari de Sant Joan de Toran i les caseries de Bordius, Campespín, Era Cassenyau, Et Pradet, Porcingles, Sestrer, Era Mòla i Puiolà-ne-lèg.

Enllaç web:  Estadístiques

Camprodon (Ripollès)

77 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 103,38 km2, 947 m alt, 2.221 hab (2016)

0ripollesSituat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs.

Amb l’agregació el 1965 de l’antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara la indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l’estiueig i el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

A la vila, que té l’origen en el monestir de Camprodon (romànic, segle XII), monument històrico-artístic, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del segle XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista.

El 1196 Pere I el Catòlic autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon.

Apart de Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cambrils (Baix Camp)

41 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital