Arxiu d'etiquetes: Bràfim

Lloret, el -Alt Camp-

(Bràfim, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Lloret o de Loreto), al sud-est del poble.

Martí i Estadella, Marià

(Bràfim, Alt Camp, 14 desembre 1721 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1792)

Eclesiàstic. Es doctorà en dret canònic a la Universitat de Cervera.

Fou provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, fins que fou nomenat bisbe de Puerto Rico (1761), diòcesi que comprenia l’orient veneçolà i que recorregué en visita episcopal,

Nomenat bisbe de Caracas (1769), recorregué durant dotze anys (1772-84), en visita pastoral, la nova i vasta diòcesi amb diversos col·laboradors, a cavall de muls i en canoa: visità 345 poblats.

Dels seus manuscrits redactats amb els esborranys i les anotacions fets durant el trajecte, en foren publicats, el 1928, sis volums.

Destaquen els dos primers manuscrits, que formen el Libro personal, inèdit encara, que constitueix un aplec monogràfic d’observacions i d’investigacions locals sobre aspectes físics, parroquials, econòmics i socials, valuosa aportació al coneixement de la geografia setcentista d’aquella gran regió de la Veneçuela d’ara.

Fàbregas, Maria

(Bràfim, Alt Camp, 1928 – Catalunya ?, segle XX)

Mezzosoprano, de nom real Maria Fusté i Fàbregas.

Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l’estranger, principalment a Amèrica.

Era remarcable l’extensió de la seva veu.

Canela i Pagès, Pau

(Passanant, Conca de Barberà, segle XVIII – Bràfim, Alt Camp, segle XIX)

Escriptor. Pagès de professió.

Publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal.

Bràfim (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 6,42 km2, 236 m alt, 668 hab (2016)

0alt_campSituat al sud de la comarca, a la dreta del riu Gaià, al nord-est de Tarragona. El relleu és lleugerament ondulat, amb algunes hectàries de bosc.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, a més d’oliveres i cereals, activitats complementades amb la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Valls. Tanmateix, el descens demogràfic ha estat constant des del començament del segle XX, tot i que darrerament hi ha un lleuger augment de la població.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada al sud del municipi; han estat trobades restes romanes; destaca l’església parroquial de Sant Jaume del segle XVII.

Prop de la vila, dalt d’un turó, es troba el santuari de la Mare de Déu del Lloret (o del Loreto).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAgrícola de BràfimEscola Sant Jaume