Arxiu d'etiquetes: Vic (morts a)

Ingilberga

2 Respostes

(Vic, Osona, 976 – 24 març 1046)

Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir de Besora.

Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.

Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.

Heredia, Diego de

Deixa un comentari

(Munébrega, Aragó, vers 1350 – Vic, Osona, 1410)

Eclesiàstic. Fou vicari general a Vic, al llarg de deu anys, des del 1377.

L’any 1387 fou elegit bisbe de Sogorb. Amic de Vicent Ferrer i del papa Luna, Benet XIII.

L’any 1400 fou traslladat a la seu de Vic (fins a la seva mort), des d’on, per pacificar la ciutat, dividida entre bàndols irreconciliables, cridà Vicent Ferrer.

Hartalejo, Antonio Manuel de

Deixa un comentari

(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)

Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.

El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.

Guix i Ferreres, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)

Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.

Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.

Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.

Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).

Gudiol i Ricart, Ramon

2 Respostes

(Vic, Osona, 1915 – 1994)

Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d’Art de Catalunya.

Fou un gran especialista del trasplantament de pintures murals.

Gudiol i Cunill, Josep

4 Respostes

(Vic, Osona, 26 desembre 1872 – 10 abril 1931)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Josep Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement.

Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l’arqueologia, l’art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d’alt valor: Nocions d’Arqueologia sagrada catalana (1902), L’Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc.

Membre corresponent de l’Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l’Institut d’Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

Usà el pseudònim de Just Cassador.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants

1 Resposta

(Vic, Osona, 23 gener 1933 – 2 maig 2024)

Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.

Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.

Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.

El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.

Genover i Carreras, Ramon

Deixa un comentari

(Serinyà, Pla de l’Estany, 1854 – Vic, Osona, 1928)

Religiós del Cor de Maria. Fou un lingüista extraordinari, la qual cosa li permeté de fer tasca d’apostolat en diversos països d’Europa i Amèrica.

Fundà cases del seu orde a Anglaterra, Alemanya i Itàlia.

És autor de diversos escrits i fundador al Brasil de la revista “Ave María”.

Genís i Aguilar, Martí

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 juny 1847 – 10 desembre 1932)

Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut.

Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921.

La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l’amor, la família i la religió: Guspires d’una llar (1919), Estampes de l’Esbart (1933) i l’antologia La garba muntanyesa (1879).

Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX.

També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

Gascó, Joan

2 Respostes

(Tafalla, Navarra, segle XV – Vic, Osona, 1529)

Pintor. Establert a Vic vers el 1502.

Treballà per a les esglésies rurals de la contrada, i en les seves obres pot veure’s l’evolució des d’unes primeres influències germàniques fins al ple estil italianitzant de la darrera època: retaule de Sant Joan de Fàbregues (vers 1503), retaule de Sant Joan del Galí (1507), retaule de Sant Julià de Vilamirosa (1508), retaule de Sant Romà de Sau (1509), retaule de la Nativitat i de sant Andreu, a la seu de Vic (1505), retaule major del Corcó (1508), retaule de Sant Pere de Vilamajor (1513-16), bancal de Sant Joan de les Abadesses (1515), taula de Santa Bàrbara (1516, Museu Episcopal de Vic), calvari de Pruit (1521), retaule de sant Sebastià, a la Mercè de Vic (1523), retaule de sant Bartomeu a l’hospital de Pelegrins de Vic (1525), porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic (1525).

Una Santa Faç (Museu Episcopal de Vic) i els quatre profetes del retaule de Sant Esteve de Granollers li han estat atribuïts modernament.

El seu fill Pere Gascó el succeí en la direcció del taller.