(Vic, Osona, segle XVI – 1650)
Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà.
Fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.
Fou la mare de Teresa Berga.
(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)
Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.
Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.
(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)
Teòleg i canonge de Vic des del 1410.
Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).
(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)
Escriptor. Professà a l’orde dominicà.
L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).
(Vic, Osona, segle XVI)
Metge. El 1533 publicà l’obra titulada Pronòstic per a l’any Mil DXXXIII, durarà en part fins cerca de l’any MDXXXIIII. És un llibre de pronòstics anunciant l’aparició immediata d’un cometa i la mort de Luter.
El primer vaticini fou encertat, però el segon no es complí sinó deu anys després del temps assenyalat.
(Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23 desembre 1995)
Assagista. Estudià a l’Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic.
Es dedicà a l’ensenyament i recollí una biblioteca d’uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l’estudi de sant Tomàs (1967), Història d’una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968).
Col·laborà a “El Matí”, “Catalunya Social”, “El Pla de Bages”, “Diari de Reus”, “La Cruz” de Tarragona i “Criterion” de la primera època.
(Barcelona, 1670 – Vic, Osona, 16 gener 1744)
Bisbe de Vic (1721-44). Fill de Feliu de Marimon i de Tord i de Jerònima de Corbera-Santcliment, i germà de Josep. Políticament mantingué una actitud filipista.
Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a substituir el bisbe Manuel de Sentjust, mort a l’exili pel fet d’ésser austriacista.
Morí en fama de santedat. Els jesuïtes Antoni Codorniu i Onofre Pratdesaba n’escriviren la biografia i en demanaren la beatificació.
És autor de Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)
Frare franciscà i filòleg. Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.
També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.
(Vic, Osona, 14 juliol 1930 – 16 gener 1993)
Eclesiàstic i poeta. Format al seminari de Vic i a Roma.
És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955).
Fou soci fundador i director de “Presbyterium” (1969) i edità des del 1972 “Quaderns de Pastoral”.
(Madrona, Solsonès, segle XVI – Vic, Osona, 21 setembre 1575)
Eclesiàstic. Religiós benedictí i doctor en teologia.
Prior de Meià i abat dels monestirs de Breda (1569-73) i de Cuixà (1573-74).
El 1574 fou nomenat bisbe de Vic, però no pogué dur a terme els plans proposats de reorganització.
Dades dels Països Catalans 