(Vic, Osona, 23 gener 1933 – 2 maig 2024)

Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.

Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.

Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.

El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.