Arxiu d'etiquetes: 1046

Ximena Díaz

Deixa un comentari

(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)

Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.

Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.

Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

Major I de Ribagorça

3 Respostes

(Castella, segle X – Tolosa ?, França, després 1046)

(o Múnia)  Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez.

Succeí en el comtat de Ribagorça a Guillem II de Ribagorça, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060).

Ingilberga

2 Respostes

(Vic, Osona, 976 – 24 març 1046)

Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir de Besora.

Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.

Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.