Arxiu d'etiquetes: serres

Serralada Litoral Catalana

120 Respostes

(Catalunya)

Unitat geomòrfica, de direcció nord-est – sud-oest, constitueix l’alineació més oriental del Sistema Mediterrani Català. Per la seva situació arran de la costa es coneix també amb el nom de Serralada de Marina. Limitada a l’oest per la Depressió Pre-litoral i a l’est per les planes litorals. S’estén des del Baix Penedès (desembocadura del riu Foix) fins al Baix Empordà (massís de Begur).

Té escassa importància des del punt de vista topogràfic, ja que la seva amplada oscil·la entorn dels 10-15 km, i la seva altitud és molt moderada, de tal manera que els cims més elevats a penes ultrapassen els 500 m alt; els principals són el puig d’Arques (535 m) a les Gavarres, el Montnegre (757 m i màxima altitud de la serralada), el Tibidabo (512 m), i el Montcau (643 m) al massís de Garraf.

Des del punt de vista morfològic i paisatgístic està constituïda per dues regions clarament diferenciades: la regió sud-occidental del Llobregat, d’origen alpí, formada pel massís calcari del Garraf, de morfologia càrstica, d’escassa vegetació natural i poc favorable a l’assentament humà; la regió nord-oriental del Llobregat, granítica i pissarosa, formada per les serres situades entre el Llobregat i el riu Tordera, produïdes pel rejoveniment del vell bloc hercinià i caracteritzades per un relleu suau i cobert d’una abundant vegetació natural (pins fonamentalment), i per les muntanyes de la Costa Brava i del massís de les Gavarres, que formen relleus partits en blocs per nombroses falles transversals.

Santa Maria de Miralles (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç del Munt, serra de

29 Respostes

(Vallès Occidental)

Massís de la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb el Bages. Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes: l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac.

De morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5,5 km, i orientada nord-nord-oest – sud-sud-est, al Montcau (1.057 m alt) i a la Mola (1.104 m). Aquesta carena, que es manté de 900 a 1.000 m, separa el terme de Mura del de Sant Llorenç Savall.

El sector de migjorn pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs i la del Llobregat. L’enllaç amb la serra paral·lela de l’Obac es realitza pel coll d’Estenalles (870 m), on neix la riera de les Arenes, i la serra de la Mata (916 m).

La base de la muntanya és constituïda per materials miocènics de la Depressió Central, adossats a la Serralada i parcialment encavalcats pels gresos conglomerats eocènics i oligocènics de la mateixa depressió, que formen els monòlits que li confereixen l’aspecte montserratí.

La vegetació (pi blanc, pinassa, pi roig, alzina, entre els arbres) completa la bellesa de la muntanya, de gran atractiu per als excursionistes i fins i tot per a alpinistes i espeleòlegs, i força respectada per les urbanitzacions, que han sorgit especialment remuntant la carretera de Matadepera a Talamanca.

El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.

Enllaç web: Parc Natural

Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

9 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 20,27 km2, 573 m alt, 337 hab (2017)

0pallars_jussaSituat entre la serra de Salàs i la riba dreta de la Noguera Pallaresa, prop del pantà de Sant Antoni o de Talarn.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals (blat, ordi, civada), patates, vinya, oliveres i farratges; també s’hi conreen arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Explotació forestal (serradores de fusta). Indústria de fabricació de rajoles. Àrees comercials de Tremp i la Pobla de Segur.

La vila és a la dreta del barranc de Fontfreda. Havia estat emmurallada i conserva alguns dels portals d’entrada; a l’església parroquial és venerada la Mare de Déu del Coll. Fora vila hi ha restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sensui i el llogaret del Mas de Balust.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubió (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola del Bosc

Rocacorba, serra de

20 Respostes

(Gironès / Pla de l’Estany)

Massís muntanyós, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector nord-oest de les dues comarques, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.

És constituït per la serra de Rocacorba estricta (que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit), pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol (626 m alt) i de Sant Patllari (647 m), i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar (559 m).

Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió, que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides (Merlant, Sant Miquel de Campmajor) i on els corrents d’aigua subdivideixen els turons originant la formació de badlands; més al sud, damunt les margues, en forma de banda allargada de nord-oest a sud-est, hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb gran facilitat a gresos més grossos i a veritables pudingues, que originen relleus abruptes i escarpats, com els escarpats pics de Rocacorba o bé l’estreta banda aprofitada pel camí de Biert a Canet d’Adri.

Quar, la (Berguedà)

9 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 38,25 km2, 885 m alt, 57 hab (2017)

0berguedaSituat a l’est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures.

Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Àrea comercial de Berga. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el segle XX (281 hab, l’any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l’ermita de Sant Isidre de la Quar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pradell de la Teixeta (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Massaluca, la (Terra Alta)

6 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 43,40 km2, 357 m alt, 335 hab (2017)

0terra_altaSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la dreta del Matarranya fins a la seva confluència amb l’Ebre, creuat per un conjunt de serrats (serreta de la Pobla), a l’extrem nord de la comarca. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatge i boscs.

Els conreus representen només una tercera part de la superfície total. Agricultura pràcticament tota de secà (vinya, ametllers, oliveres, cereals, patates i hortalisses). Cooperativa oleícola i vinícola. La ramaderia és poc important (bens i cabres). Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és al peu de l’ermita de Santa Madrona. Església parroquial de Sant Antoni Abat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pedraforca, el

25 Respostes

(Gósol / Saldes, Berguedà)

Massís de les serres interiors del Prepirineu, situat entre les serres del Verd i de Mata-rodona (sud) i del Cadí (nord). Es un sinclinal calcari molt compacte, les formes estructurals del qual desapareixen sota la coberta de pudingues montserratines, que hi arriben als 2.000 m d’altitud; els material mesozoics formen una escala de corriment damunt les calcàries eocèniques del Cadí.

La seva forma és característica per les parets escarpades a causa de l’aïllament del massís, i especialment pel seu cim, format pel Pollegó Superior (2.497 m), el qual, juntament amb el Calderer (2.491 m), enllaça amb el Pollegó Inferior (2.400 m) per mitjà d’un coll (enforcadura) de materials margosos. El conjunt té l’aparença d’una fantàstica forca, d’on li ve el nom.

Aquests pollegons de calcàries cretàciques redreçades descansen sobre margues cretàciques, als replans de les qual abunden els pins (negre i rojalet). Hi apareixen els fenòmens càrstics (avenç dels Escaladors), típics dels territoris calcaris.

L’any 1982 va ser declarat paratge natural d’interès nacional pel Parlament de Catalunya, per atendre la conservació de la seva vegetació i singular bellesa.

Enllaç web:  el Pedraforca