Arxiu d'etiquetes: serres

Quar, la (Berguedà)

9 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 38,25 km2, 885 m alt, 57 hab (2017)

0berguedaSituat a l’est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures.

Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Àrea comercial de Berga. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el segle XX (281 hab, l’any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l’ermita de Sant Isidre de la Quar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pradell de la Teixeta (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Massaluca, la (Terra Alta)

6 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 43,40 km2, 357 m alt, 335 hab (2017)

0terra_altaSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la dreta del Matarranya fins a la seva confluència amb l’Ebre, creuat per un conjunt de serrats (serreta de la Pobla), a l’extrem nord de la comarca. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatge i boscs.

Els conreus representen només una tercera part de la superfície total. Agricultura pràcticament tota de secà (vinya, ametllers, oliveres, cereals, patates i hortalisses). Cooperativa oleícola i vinícola. La ramaderia és poc important (bens i cabres). Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és al peu de l’ermita de Santa Madrona. Església parroquial de Sant Antoni Abat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pedraforca, el

25 Respostes

(Gósol / Saldes, Berguedà)

Massís de les serres interiors del Prepirineu, situat entre les serres del Verd i de Mata-rodona (sud) i del Cadí (nord). Es un sinclinal calcari molt compacte, les formes estructurals del qual desapareixen sota la coberta de pudingues montserratines, que hi arriben als 2.000 m d’altitud; els material mesozoics formen una escala de corriment damunt les calcàries eocèniques del Cadí.

La seva forma és característica per les parets escarpades a causa de l’aïllament del massís, i especialment pel seu cim, format pel Pollegó Superior (2.497 m), el qual, juntament amb el Calderer (2.491 m), enllaça amb el Pollegó Inferior (2.400 m) per mitjà d’un coll (enforcadura) de materials margosos. El conjunt té l’aparença d’una fantàstica forca, d’on li ve el nom.

Aquests pollegons de calcàries cretàciques redreçades descansen sobre margues cretàciques, als replans de les qual abunden els pins (negre i rojalet). Hi apareixen els fenòmens càrstics (avenç dels Escaladors), típics dels territoris calcaris.

L’any 1982 va ser declarat paratge natural d’interès nacional pel Parlament de Catalunya, per atendre la conservació de la seva vegetació i singular bellesa.

Enllaç web:  el Pedraforca

Paüls (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Os de Balaguer (Noguera)

31 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 135,96 km2, 463 m alt, 1.013 hab (2017)

0nogueraSituat als estreps de la serra de Montclús, al contacte amb la Depressió Central, al centre de la qual hi ha la serra d’Os (913 m alt), a la riba esquerra del Farfanya, al nord-oest de Balaguer.

A les vores del Farfanya s’estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. Àrea comercial de Balaguer.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Miquel. L’antic castell d’Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d’Urgell el 1116.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, els santuaris de Cèrvoles i d’Aguilar, l’enclavament de Gerb, el terme rural d’Almassí, els despoblats de Montessor i de Blancafort, la central elèctrica de Canelles i el poble d’Alberola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Oliana (Alt Urgell)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 32,37 km2, 469 m alt, 1.826 hab (2017)

0alt_urgellSituat al peu de la serra d’Oliana, s’estén a l’esquerra del Segre, quan el riu comença a eixamplar la seva vall, a la sortida de les serres pre-pirinenques, al sector meridional de la comarca. És el centre de la ribera d’Oliana i Peramola, eixamplament de la vall del Segre que comprèn les terres entre el grau d’Oliana i la ribera de Bassella.

Gràcies a les sèquies derivades del Segre i de la riera d’Oliana, que col·labora al regatge de l’horta d’Oliana, és possible l’agricultura de regadiu, que es destina sobretot als conreus d’horta i a prats (per al bestiar boví). Conreus mediterranis de secà. Ramaderia bovina (per a aprofitament de la llet), porcina i ovina. Destaca la indústria derivada de la fusta (serradores). Incipient indústria hotelera. Central elèctrica a l’embassament d’Oliana. Àrea comercial de Ponts. El principal augment demogràfic, experimentat durant el segle XX fou entre el 1940 i el 1950.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu. El 1690 s’hi establí un dels primers col·legis escolapis dels Països Catalans.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Anoves i la caseria del Castell d’Oliana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Odèn (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 114,38 km2, 1.130 m alt, 256 hab (2017)

0solsonesSituat al vessant meridional de la serra d’Odèn, a l’est de la serra del Port de Comte, drenat per la ribera d’Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la ribera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals.

L’agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L’economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Disseminació total de la població.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial (Santa Cecília) i de l’antic castell d’Odèn.

El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, el Sàlzer, la Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d’Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montserrat, muntanya de

70 Respostes

(Anoia / Bages / Baix Llobregat)

Massís muntanyós (1.224 m alt), pertanyent a la Serralada Pre-litoral, que s’estén en una llargada de 20 km i una amplada de gairebé 10 km, en direcció sud-oest – nord-est, més afilat als extrems, i forma la paret occidental del congost del Llobregat.

Morfològicament, pertany al sistema Mediterrani, però estructuralment és constituït pels terrenys terciaris de la Depressió Central; una capa horitzontal de conglomerats eocènics, de 550 m de gruix -les parets del qual formen les muralles de tons grisencs-, jeu sobre les masses de conglomerats i gresos eocènics, de tons roigs, que es descomponen en una sèrie d’esglaons formats pels estrats superposats.

Aquestes pudingues (anomenades montserratines) són els dipòsits d’al·luvions fluvials que assenyalen el límit del mar eocènic, és a dir, els grans blocs rodats que, procedents de rius cabalosos, voregen el marge de la depressió de l’Ebre, però que, per un conjunt de circumstàncies, es presenten aquí amb plenitud única al món, i han donat lloc a un relleu del qual és prototipus i epònim.

Els factors que condicionen el relleu montserratí, a més de la seva natura petrogràfica, són l’erosió diferencial, que ha desfet els materials fins, però no els conglomerats més grossos, motiu pel qual ha quedat aïllat el massís pel nord, l’est i l’oest; la proximitat de la potent falla del Vallès–Penedès, l’enfonsament de la qual explica el penya-segat de l’abrupte mur meridional (pel sector nord-est, la verticalitat és conseqüència del nivell de base, 300 m més baix, a causa de l’excavació del Llobregat), i determina a més l’equidistància de les diàclasis; l’existència de diàclasis verticals, les quals tallen els estrats disposats en capes horitzontals en cubs o prismes superposats -segons el gruix del conglomerat-, i que han determinat, respectivament, formes globuloses o d’orgue, els vèrtexs dels quals s’arrodoneixen per l’erosió; l’últim factor són els fenòmens càrstics, ja que, a conseqüència de la natura calcària corona, constitueixen la singular cresta terminal.

La imaginació popular ha donat nom a les figures d’aquestes formes: els Flautats, els Frares Encantats, el Cavall Bernat, etc. A les masses dels conglomerats hi ha tots els pisos de l’eocè, els quals es poden identificar gràcies a la presència de fòssils. La màxima altitud és la de Sant Jeroni, amb 1.224 m.

La vegetació no abunda a causa de la falta de sol; als cims només apareixen mates d’alzinars entre les fissures; al vessant sud hi ha la màquia, i al nord hi ha teixos, boixos, heures, avellanes i clapes de pi blanc.

Des del monestir de Montserrat hi ha un funicular a Sant Joan i un d’aeri a Sant Jeroni; a més, hi ha l’aeri que puja de Monistrol i que enllaça el monestir amb el ferrocarril de Barcelona a Manresa.

El 1987 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya i està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat

.

Montseny, el

86 Respostes

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral Catalana, situat entre les depressions del Vallès i de la plana de Vic; és un horst vascular cap al nord, resta de l’antic massís hercinià aixecat per una sèrie de falles, com la que el separa de les Guilleries, i com la que (al sud-est) el separa del Vallès amb un salt de més de 1.000 m.

Els materials són principalment pissarres silurianes i, a la base del Matagalls, Sant Marçal, Santa Fe i Arbúcies, granit amb intrusions del carbonífer; hi ha també gresos triàsics (a la Calma), calcaries triàsiques (a Tagamanent i Aiguafreda) i eocèniques (a la serra de la Pineda, entre Seva i Aiguafreda), materials miocènics (a les planes) i dipòsits quaternaris (als rius i als peus de muntanya).

En el relleu contrasta la suavitat dels cims amb l’escabrositat dels barrancs que van excavant els rius, i que per la poca duresa dels materials fan una forta erosió regressiva; s’hi distingeixen tres unitats diferents: d’una banda el Turó de l’Home i les Agudes, amb 1.712 m alt i 1.706 m, respectivament; d’altra banda, el massís del Matagalls, amb 1.694 m, i finalment el conjunt de la Calma.

L’alçada conjunta del massís actua de barrera contra els vents humits del Mediterrani, cosa que provoca una pluviositat més elevada que la que li correspon per la seva posició; pel sector meridional passa la isohieta dels 700 mm de precipitació mitjana anual (1.217 mm a Santa Fe, 960 mm a Viladrau i 865 mm al Turó de l’Home); les precipitacions de neu hi són abundants.

El Montseny és un centre de dispersió d’aigües amb una xarxa hidrogràfica de tipus mediterrani de règim torrencial; la majoria de les rieres van a parar a la Tordera; les més importants són les rieres de Gualba, Breda i Arbúcies; les del nord del Matagalls van a la riera Major o al Gurri; el Congost recull les aigües de l’oest, i les del sud, les recull el Mogent.

La vegetació és boscosa i abundant: a les terres baixes, i fins als 900 o 950 m alt, hi ha pins pinyoners i pins bords, sobretot al vessant sud; a l’est hi ha sureres; a una alçada mitjana, no més amunt dels 1.200 o 1.300 m, hi ha alzines (el bosc més important i que guanya terreny), i s’hi troben rodals de castanyers i altres arbres; en alguns llocs, sobretot a la vall de Santa Fe i al Matagalls, dels 800 a 1.000 m en amunt, hi ha faigs, els més meridionals de Catalunya, i avets, els més meridionals de tot Europa occidental. L’assentament humà ja ve d’antic, dels temps prehistòrics, i diferents camins el travessaven per tal de comunicar les comarques veïnes.

El 1977 fou declarat parc natural.