Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dulac, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Delfau, Àngel

Deixa un comentari

(Hostalric, Selva, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)

Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n’escriví un Itinerari de bon interès.

Daniel, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Cruïlles de Peratallada -varis bio-

2 Respostes

Francesc de Cruïlles de Peratallada  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.

Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera  (Catalunya, segle XVIII)  Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.

Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra  (Catalunya, segle XIX – 1889)  Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.

Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna  (Catalunya, 1863 – 1911)  Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.

Cortils, Esteve

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor. El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses.

Cortada i Codina, Jeroni

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic i teòleg. El 1684, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, promogué la beatificació de la qui seria santa Maria de Cervelló.

Escriví diverses obres, la més important és un estudi jurídic sobre els lluïsmes.

Cortada, Antoni de

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Noble austriacista. Fou un dels promotors de l’entrada de Catalunya al costat dels aliats, en la guerra de Successió espanyola.

Cors -varis bio-

2 Respostes

Arnau de Cors  (Illes Balears, segle XV)  Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

Francesc Cors  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic i escriptor. Examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios…. Convencè Jaume Aixelà perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo (Girona, 1767) en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació.

Guillem de Cors  (Catalunya, segle XIV)  Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l’absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l’estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina.