(Catalunya, segle XVIII)
Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).
(Catalunya, segle XVIII)
Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).
(Sallent, Bages, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Religiós de l’orde dels mínims. Escriví obres piadoses en llatí i en català.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona.
De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l’himne Pastorem canimus, a quatre veus.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.
(Barcelona, segle XVIII)
Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).
(Catalunya, segle XVIII)
Escriptor. Estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’estudi general de Tarragona.
Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir… (1756), que tingué una gran difusió al segle XVIII, i dos sermons apologètic.
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).