(Catalunya, segle XVIII)
Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).
Lleopard, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Laplassa i Casas, Benet
(Sallent, Bages, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Religiós de l’orde dels mínims. Escriví obres piadoses en llatí i en català.
Joncar, Melcior
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona.
De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l’himne Pastorem canimus, a quatre veus.
Jener, Maties
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.
Janer i Perarnau, Macià
(Barcelona, segle XVIII)
Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).
Hivern i Foguet, Josep
(Catalunya, segle XVIII)
Escriptor. Estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’estudi general de Tarragona.
Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir… (1756), que tingué una gran difusió al segle XVIII, i dos sermons apologètic.
Guiu -varis bio-
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
Guitard, Rafael
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
Guasch -varis bio-
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Grau -varis/es bio-
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).
