(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.
Llorac, comtat de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Llobet i Mas-Navarro, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal.
És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.
Llinàs, Francesc
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Compositor. Era un dels seguidors de Josep Duran.
Llerins, Josep
(Catalunya, segle XVIII – Escaladei, Priorat, segle XVIII)
Monjo cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Scala Dei.
És autor d’algunes obres religioses.
Lleopard, Pere
(Catalunya, segle XVIII)
Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).
Laplassa i Casas, Benet
(Sallent, Bages, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Religiós de l’orde dels mínims. Escriví obres piadoses en llatí i en català.
Joncar, Melcior
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona.
De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l’himne Pastorem canimus, a quatre veus.
Jener, Maties
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.
Janer i Perarnau, Macià
(Barcelona, segle XVIII)
Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).
Hivern i Foguet, Josep
(Catalunya, segle XVIII)
Escriptor. Estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’estudi general de Tarragona.
Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir… (1756), que tingué una gran difusió al segle XVIII, i dos sermons apologètic.
Dades dels Països Catalans 