(Catalunya, segle XIX – Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Escultor. Passà la seva infantesa recollit a la Casa de Caritat. Produí moltes figures de pessebre de notable qualitat.
S’establí a Tortosa, on féu els misteris nous per a les processons de Setmana Santa.
(Barcelona, segle XIX)
Genealogista. Col·laborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” (1858).
Publicà Tratado completo de la ciencia del blasón (1856), amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes.
(Vic ?, Osona, segle XVIII – segle XIX)
Canonge. El 1827 participà en la revolta ultrareialista (Guerra dels Malcontents), formà part de la junta superior rebel, a Manresa.
Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d’Espanya, que el féu el seu conseller.
(França, segle XVIII – )
Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:
Bonaventura Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.
Felip Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:
Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849) Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:
Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX) Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.
Altres membres del llinatge foren:
Francesc Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Pessebrista. Actiu a Barcelona.
Manuel Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Entallador. Actiu a Barcelona.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
Bartomeu de Clariana (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Combaté el 1285 la croada contra Catalunya per l’exèrcit que manava Felip III l’Ardit de França. Pel maig d’aquest any, Pere II el Gran l’envià amb forces per sostenir la defensa d’Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l’actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s’apoderaren de la plaça abans que hi arribés.
Estanislau Clariana (Catalunya, segle XIX) Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).
Guerau de Clariana (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l’illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.
Guillem de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. Combaté al setge d’Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d’ambaixador d’Alfons III a Tunis.
Pere de Clariana (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Cavaller. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València. Els seus fets d’armes són citats a la Crònica o Llibre dels feits, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).
Ramon de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.
(Catalunya, segle XIX)
Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Escultor. Fou deixeble d’Agustí Querol.
Presentà a l’Exposició Nacional de Madrid la seva figura titulada Mestissa.
(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.
Dades dels Països Catalans 