Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Cervelló, Guillem de -varis-

12 Respostes

Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – 1227)  Fill de Guerau Alemany (V) de Cervelló. Obtingué del seu pare Cervelló, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademàger, Ferran, Aguiló i Roqueta. Es casà amb Elvira, filla de l’aragonès Ximeno de Artusela, i foren els pares de Guerau (VI) de Cervelló.

Guillem (II) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol i oncle de Felipa de Cervelló, de qui heretà les possessions. Era senyor de Querol i de Montagut. Fou una gran figura del regnat de Jaume I el Conqueridor, fundador de l’hospital d’Olesa o de Bonesvalls (hospital de Cervelló) i amic de sant Ramon de Penyafort. Dividí el patrimoni entre els seus fills Alemany i l’hereu Guerau (VII) de Cervelló.

Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Talavera. Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Bernat i de Guerau Alemany (IV). Participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria, el 1147. És considerat l’origen -no provat- dels Alemany de Bellpuig.

Guillem de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Arquebisbe de Càller. Tercer fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Fou el tutor del seu germà Berenguer Arnau (I), que heretà el patrimoni familiar, a la mort dels seus germans grans Guerau i Ramon.

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Centelles -varis/es bio-

8 Respostes

Benet de Centelles  (Catalunya ?, segle XV)  Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Berenguer de Centelles  (Catalunya, segle XII – abans 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.

Bernat Gilabert de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.

Elvira de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.

Jaume de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.

Jofre de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.

Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV)  Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.

Lluís (I) de Centelles  (Catalunya, segle XV – 1529/38)  Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Violant de Centelles  (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477)  Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.

Cecília d’Urgell -s. XIII/XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix.

Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.

Català -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Català  (Barcelona, segle XVI)  Mestre argenter. Treballà a Barcelona.

Domènec Català  (Catalunya, segle XIV)  Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.

Joan Català  (Illes Balears, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.

Joan Català  (Catalunya, segle XV)  Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.

Vicent Català  (Alacant ?, 1913 – segle XX)  Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.

Castellvell -varis bio-

1 Resposta

Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XIV)  Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell.

Berenguer de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. A requeriment d’Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l’aliança entre castellans i granadins.

Bernat de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

Galceran de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Participà (1323) en la campanya de Sardenya de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Ramon de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Castellvell, Pere de -varis-

5 Respostes

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I de Catalunya el premià amb donacions.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II el Just.

Castellolí -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Castellolí  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou cortesà de Jaume II de Catalunya. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l’assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.

Jofre de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Maimó de Castellolí  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d’Alfons II de Catalunya a les converses de pau de Brignoles (1291).

Ramon de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III de Catalunya durant la segona campanya del Rosselló, en 1344, per desposseir Jaume III de Mallorca.

Castellnou -varis bio-

3 Respostes

Alfons de Castellnou  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d’aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

Artau de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà diverses vegades al consell i seguici d’aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d’ells és la infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Berenguer de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III de Catalunya, davant els temors d’una entrada bel·licosa des de Castella de l’exiliat infant Ferran (II) d’Aragó, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l’any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d’urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

Bernat de Castellnou  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el conqueridor. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d’Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

Dalmau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. És autor d’una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

Gilabert de Castellnou  (Rosselló, segle XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l’actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

Gombau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Castellnou  (Rosselló, segle XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

Guillem de Castellnou  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya, que l’envià com a procurador reial a la Vall d’Aran (1313), per reprendre’n la possessió després del tractat que havia clos un llarg període d’ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

Jaspert de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d’aquest llinatge.