Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Castellnou, Dalmau (III) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II de Catalunya contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar.

El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l’illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i considerat un dels caps de la defensa siciliana.

Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d’intervenir a l’operació, però davant la imminència de l’escomesa, els angevins signaren una treva (16 maig 1314). Més tard tornà a Catalunya.

El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d’Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l’infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més.

Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels diversos homònims que apareixen al mateix període.

Castellnou, Alfons de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Tenia terres a la Ribagorça. La seva actuació es projectà de preferència sobre la política aragonesa.

El 1283 tenia el càrrec de conservador a Ribagorça i Sobrarb, després dels acords concertats per Pere II el Gran amb la noblesa d’Aragó. L’any següent participà a les accidentades Corts aragoneses reunides successivament a Saragossa i a Zuera.

El 1286 ja fou assenyalat com a conseller reial desitjable per la Unió nobiliària d’Aragó. Els unionistes l’imposaren definitivament com a conseller d’Alfons II el 1289.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just i essent ell sobrejuntero d’Osca, procedí contra el castell de Xalamera, pertanyent al Temple, quan aquest orde fou dissolt per la força.

Castellet -varis/es bio-

1 Resposta

Arnaua de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

Bernat Otger de Castellet  (Barcelona, segle XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

Carbonell de Castellet  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

Gilabert de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

Gonçal de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.

Jaspert de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

Jofre de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

Roland Bernat de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Romeu de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.

Castellar -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Cartellà, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. El 1290 fou un dels ostatges catalans lliurats al prior de Sant Gil com a garantia de la seguretat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca, que venien a les entrevistes celebrades entre Panissars i la Jonquera amb Alfons II de Catalunya.

Cardonets, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Oficial de la cort de Pere III de Catalunya.

Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca.

Cardona, Sibil·la de -vàries-

5 Respostes

Sibil·la de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Guillem II d’Anglesola, que morí devers el 1235. El seu fill gran fou un altre Guillem d’Anglesola. També tingué una filla anomenada Gueraua. És possible que tingués igualment per fill Berenguer Arnau.

Sibil·la de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d’Agnès de Torroja. Es casà amb Guerau Alemany de Cervelló.

Sibil·la de Cardona  (Catalunya, segle XIII – 1300)  Filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la segona muller d’aquest, Sibil·la d’Empúries. Es casà amb Àlvar d’Àger, germà d’Ermengol X d’Urgell. No li donà fills.

Sibil·la de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Filla de Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, que en 1343 heretà el comtat del seu germà Arnau Roger II. Quedà vídua en 1350 i el comtat de Pallars passà al fill del matrimoni, Hug Roger I de Pallars.

Sibil·la de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Filla de Ramon Folc VI de Cardona i de la seva amant Flor de Pontiac. Es casà amb Guerau de Cervelló.

Cardona, Ramon de -varis-

1 Resposta

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle X – segle XI)  Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.

Ramon de Cardona  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.

Cardona, Pere de -varis-

3 Respostes

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XII – abans 1175)  Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.

Pere de Cardona  (Catalunya ?, segle XIII)  Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Cardona, Maria de -vàries-

Deixa un comentari

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.

Maria de Cardona  (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)  Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.