(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Rebé en compensació una casa i un hort a València i vint jovades de terra de conreu per a ell i per al cavaller Guillem de Peguera.
(Catalunya, segle XIII)
Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.
(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XV)
Llinatge. Tingué com a feu la baronia d’Arenós (Alt Millars).
Iniciat per Eiximèn Peris d’Arenós (Aragó, segle XIII – País Valencià, abans 1266) (o de Tarassona) Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d’Arenós (1242). Fou el pare de:
(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)
Nom aplicat als fills o a d’altres descendents dels reis de Catalunya-Aragó, tant els de la casa de Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades.
Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó: la de Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II el Gran; la de Sogorb, per l’infant Enric d’Aragó, senyor de Sogorb, fill de Ferran I d’Antequera; la de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons IV el Magnànim; la de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per Alfons VI de Ribagorça, duc de Vilafermosa, fill de Joan II el Sense Fe, o la d’Argavieso-Ballobar, per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II el Catòlic.
(Catalunya-aragó, segle XIII – )
Feu que comprenia els castells i viles d’Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El segle XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya.
L’hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa d’Entença aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya.
En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I de Catalunya, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de Casp.
Passà als Ximènez d’Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.
(Safor)
Sèquia, construïda el segle XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
La comunitat de regants dirigeix la distribució de l’aigua a través d’un sindicat general i de quatre juntes de sèquia.
(País Valencià, segle XIII – )
Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.
El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.
(País Valencià, segle XIII)
Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.
Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.
(València, segle XIII)
Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.
Dades dels Països Catalans 