(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)
Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser constituït aquest orde.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1659)
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del segle XIII al castell de Puigbalador i que comprenia tota la vall del Capcir.
Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l’annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals.
(Rosselló, segle XIII)
Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.
Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.
El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.
El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.
(Rosselló, segle XIII)
Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (I) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n’era absent, per haver acompanyat a París l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l’infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l’infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat.
Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l’esdeveniment.
El 1279, com d’altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d’homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. És autor d’unes glosses als Usatges.
(Catalunya, segle XIII)
Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits.
(Rosselló, segle XIII)
Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume.
El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d’una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa.
(Catalunya, segle XIII)
Cirurgià. És autor d’una obra mèdica que s’havia conservat a la biblioteca del monestir de Santes Creus.
