(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XV)

Llinatge. Tingué com a feu la baronia d’Arenós (Alt Millars).

Iniciat per Eiximèn Peris d’Arenós  (Aragó, segle XIII – País Valencià, abans 1266)  (o de Tarassona)  Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d’Arenós (1242). Fou el pare de:

• Blai Eixímenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya en la seva visita a la frontera de Múrcia.
• Eiximèn d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Ferran Eiximenis d’Arenós i de:

• Eiximèn Peris d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Conseller reial. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d’Almeria (1309), i en aquesta darrera morí.
• Gonçalvo Eiximenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – 1357)  En 1291, amb els seus germans destacà al bàndol d’Entença-Xèrica. Foren fills seus:

• Pere Jordà d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l’Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L’any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l’imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II el Just, fou un dels nobles destacats a la campanya d’Almeria.
• Sanç d’Horta d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l’expedició de l’infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, el 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l’illa.