Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Mallorca, catedral de

103 Respostes

(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.

Mallorca, batllia de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – 1788)

Demarcació de l’orde de l’Hospital, erigida per un capítol celebrat a Rodes sobre l’antiga comanda de Mallorca. La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya. Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat. El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat.

El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca: el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma, Pollença i Montuïri; el primer comanador fou Bertran d’Arlet, i la comanda esdevingué, amb noves dotacions, senyora de la parròquia, els delmes i l’escrivania de Pollença -on creà un priorat-, de la parròquia d’Escorca i d’Algaida, i obtingué importants dominis a Montuïri, Manacor i Sóller.

El 1314, amb la unió dels templers amb la petita comanda de l’Hospital, els nous comanadors hospitalers es traslladaren a l’església i castell del Temple, mentre que l’església de Sant Joan fou donada al prior de Pollença. Des del 1319 depengué del gran priorat de Catalunya.

A mitjan segle XIV els béns eren estimats en 1.800 lliures barceloneses, i el 1661 eren arrendats per unes 5.000 lliures mallorquines.

El darrer batlliu fou Manuel de Montoliu (1788).

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Llo -llinatge-

Deixa un comentari

(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)

Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.

Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)  Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:

Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258)  (o d’Alió) Morí cremat per heretge.

Jafuda, Abraham ben

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII)

Escriptor hebreu. És autor d’obres jurídiques i teològiques.

Íxer -llinatge-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – segle XV)

Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.

Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Illa, Berenguer Arnau d’

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Governava el castell de Pollença per Jaume II de Mallorca durant l’expedició a l’illa d’Alfons II el Franc (1285-86).

De primer es negà a lliurar-li la fortalesa, però acabà per cedir a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom del rei Alfons, ja després de la rendició de Palma de Mallorca.

Ibrähïm al-Asqarï, Abü Ishäq

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Algèria, segle XIII)

Cabdill sarraí, alcaid de Montesa. El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebel·lió sarraïna al País Valencià (al-Azräq).

Per l’agost de 1277 signà una pau amb el rei Pere II el Gran que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn.

Híxar -llinatge-

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – segle XVII)

Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.