(València, 1184 – Tunísia, 1258)
Historiador, jurista i poeta andalusí. D’una família originària d’Alzira, fou cadí de Xàtiva i de Palma de Mallorca (1229-30).
També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magreb, on fou secretari d’estat i cadí (Salé, Meknès). S’acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadí, a Lorbens i Gadès.
És autor d’una història de Mallorca (Kitäb ‘ankä’inat Mayyürqa), utilitzada per al-Maqqarï.
(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)
Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.
Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII) Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:
Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258) (o d’Alió) Morí cremat per heretge.
(Beniparrell, Horta, segle XIII)
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
(Catalunya Nord, segle XIII – Perpinyà, 1258)
Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix.
S’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu.
(Corbeil, Illa de França, 11 maig 1258)
Acord signat entre Lluís IX de França i Jaume I de Catalunya.
Per aquest tractat el rei francès renunciava als seus drets sobre Catalunya (com a successor dels carolingis) i Jaume I els seus drets sobre el Llenguadoc i Provença, amb l’única excepció de Montpeller, l’Omeladès i el Carladès.
Paral·lelament va ésser decidit el matrimoni de la princesa Isabel, filla de Jaume I, amb Felip, hereu de Lluís IX.
(Barcelona, abans 1258 – 1714)
Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.
En temps de Jaume I el Conqueridor (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.
Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.
Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.
A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II el Catòlic.
Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.
Dades dels Països Catalans 