(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Escriptor en llengua hebraica. És autor d’obres de caràcter moral.
Haleví, Samuel Xasdai ben
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIII
Freixa, Ramon de
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l’envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari.
Foix i de Cardona -germanes-
Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.
Agnès de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.
Felipa de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.
Sibil·la de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.
Ferrer – dominic, s. XIII-
(Vilallonga ?, Rosselló, segle XIII – França, segle XIII)
Dominicà. El 1252 era prior del convent de Carcassona, i el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.
Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit; també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts.
El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà.
Fenollet, Hug (I) de
(Catalunya Nord, segle XIII)
(dit Hug de Seixac) Vescomte de Fenollet. Fill de Pere (V) de Fenollet. El 1259 es titulava encara, després del tractat de Corbeil, vescomte de Fenollet.
El 1264, la seva vídua, Beatriu d’Urtx, reclamà vanament al parlament de París la revocació de la sentència del 1262 contra el seu sogre Pere (V); es retirà a Illa (morí el 1299), on era hospitalera de l’orde de Sant Joan, amb la seva cunyada Ava de Fenollet.
Fills seus foren Blanca i Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx.
Fenollet, Ava de -vàries-
Ava de Fenollet (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII) Vescomtessa de Fenollet. Única filla i successora d’Arnau (I) de Fenollet. Es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac, que adoptà el nom de Pere (IV) de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.
Ava de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIII – Illa, Rosselló, segle XIII) Muller de Jaspert (V) de Castellnou, que la repudià el 1267. Era filla de Pere (V) i germana d’Hug (I) de Fenollet.
Fenollet, Arnau de -varis-
Arnau (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Udalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet.
Arnau de Fenollet (Rosselló, segle XIII) Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.
Escrivà -varis/es bio-
Arnalda Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.
Bertran Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.
Domènec? Escrivà (País Valencià, segle XIII) (o Dionís?) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.
Francesc Escrivà (País Valencià, segle XVII) Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII) Cavaller de Montesa.
Guillemó Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1252/54) Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).
Marieta Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1272) Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.
Peirona Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).
Pere Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.
Pere Lluís Escrivà (País Valencià, segle XVI) Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.
Ramon Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.
Salvador Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.
Escrivà, Pere -varis-
Pere Escrivà (País Valencià, segle XIII) Senyor de Xulella (1245). Fou l’iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).
Pere Escrivà (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.
Escrivà, Joan -varis-
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
Dades dels Països Catalans 