Arxiu d'etiquetes: segle XII

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Cardona, Guillem de -varis-

10 Respostes

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. Era germà d’un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d’un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l’expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d’Almodis. Es casà amb Teresa d’Urgell, filla d’Ermengol V i de María Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l’homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III de Barcelona (1131).

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills de l’Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Era pare d’una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Serra i Vilaró l’esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – abans 1330)  Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d’Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l’infant Alfons. Morí sense successió.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV – 1338)  Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola, i germà d’Hug II de Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XV – vers 1462)  Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.

Cardona -varis/es bio-

14 Respostes

Acard de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Fill segon de Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós i de Mur. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II de Catalunya, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.

Adelaida de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1078)  Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond I, Eribau i Folc I de Cardona. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d’importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.

Agnès de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d’Aitona.

Alfons de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell i d’Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12 de juny de 1514.

Amaltrud de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1090)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.

Anna de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Filla d’Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d’Alagó i d’Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan de Cardona i de Requesens, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat.

Blanca de Cardona  (Catalunya, segle XIV – 1322)  Dama. No n’és conegut altre esment que la referència de la seva mort.

Catalana de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Caterina de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d’Urgell. Morí soltera.

Dolça de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.

Elfa de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Filla del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el comte Joan II d’Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí I l’Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.

Elicsèn de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Coimbra ?, Portugal, segle XIV)  Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.

Elisabet de Cardona  (Catalunya, segle XVII)  Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici de Cardona la baronia de Sant Mori.

Elisenda de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau I de Castellbó.

Ermengarda de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Dama. Filla d’un Bremond i germana d’Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.

Folc de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.

Frederic de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon de Cardona i d’Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l’avi del següent.

Frederic de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Nét de l’anterior i germà de Jaume de Cardona. Es rebel·là contra el rei Martí I l’Humà i perdé la baronia de Mazzarone.

Gabriel Cardona  (Catalunya, segle XV)  Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.

Galceran de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1612)  Noble. Fill segon de Jaume de Cardona, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan de Cardona, baró de Sant Mori. L’heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.

Gilberga de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. No n’hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.

Guerau de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem I de Cardona.

Guillem Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.

Guillema de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug (V) de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug (VI), hereu de la baronia de Mataplana.

Guisla de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Hipòlita de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.

Isobard de Cardona  (Catalunya, segle XI – la Molsosa, Solsonès, 1021)  Magnat. Era un dels fills del vescomte Ramon de Cardona, i d’Engúncia.

Jeroni de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.

Jerònia de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l’abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.

Joan Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV – abans 1481)  Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d’una Tomic que era filla de l’historiador Pere Tomic.

Josep de Cardona  (València, segle XVII – 1702)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d’altres escrits.

Llàtzer Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.

Macià Cardona  (Valls, Alt Camp, 1698 – El Escorial, Madrid, 1755)  Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.

Magdalena de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Era filla d’Hug de Cardona-Anglesola (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castre-Pinós, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castre era el de l’avia materna, adoptat per raons d’heretatge.

Margarida de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone.

Marquesa de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla del vescomte Hug Folc II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.

Marsats de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. És una figura gairebé desconeguda.

Mateu de Cardona  (Cardona, Bages, segle XVI – Manresa, Bages, 1620)  Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l’orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.

Maurici de Cardona  (Catalunya, segle XVII – 1672/74)  Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.

Ramon Folc de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1519)  Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.

Romeu de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Jaume II de Catalunya li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc VI. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.

Timbor de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s’anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II.

Cardona, Bremond de -varis-

3 Respostes

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Personatge. No n’és conegut sinó l’esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda.

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36.

Cardona, Berenguer de -varis-

6 Respostes

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d’Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l’homònim que figura com a canonge d’Urgell el 1131.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era fill d’Arnau de Cardona que testà el 1214. N’era l’hereu principal. En data anterior s’havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l’heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d’Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1274.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l’homònim que figura com a porter de Jaume II el Just el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II de Cardona, i d’un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Cardona, Berenguer I de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1176). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem I de Cardona.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Cardona, Arnau de -varis-

7 Respostes

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d’Ermengarda.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem I. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d’un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l’homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem I. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canagot, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d’Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d’altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).

Brunesilda

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya ?, segle XII)

Dama. Es casà amb el comte Ponç II d’Empúries. Fou la mare d’Hug III.