Arxiu d'etiquetes: Sabadell (nascuts a)

Crusafont i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1942 – )

Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg. Fill de Miquel Crusafont i Pairó. Especialista en història monetària i en numismàtica del Països Catalans.

És autor de Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (1982). Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana: Moneda, Mirall de la Història (Sabadell-Barcelona 1983), Catalunya: Moneda i Història (Barcelona-Lleida 1985).

Vice-president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d’“Acta Numismàtica” i sots-director de “Gaceta Numismática”. Fou director del Museu d’Història de Sabadell (1982-85).

Crusafont i Pairó, Miquel

12 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 3 octubre 1910 – 16 agost 1983)

Paleontòleg. Llicenciat en farmàcia i doctor en ciències naturals, va ocupar una càtedra de paleontologia a la Universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona. Impulsor de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, va especialitzar-se en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils.

Va promoure i va fer excavacions en algunes comarques catalanes amb un equip de deixebles i col·laboradors. Va dur a terme, així mateix, una àmplia tasca de divulgació mitjançant cursos, conferències i articles.

Estudiós de Pierre Teilhard de Chardin, hom el considera l’introductor principal al nostre país de l’obra d’aquest pensador francès, amb estudis com Concepciones cosmovitalistas del evolucionismo o L’evolució, avui.

Fou el pare de Miquel Crusafont i Sabater.

Claramunt i Creus, Teresa

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 1862 – Barcelona, 11 abril 1931)

Dirigent anarco-sindicalista. Era obrera del ram tèxtil i fou fundadora d’un grup de treballadores anarquistes de Sabadell (1884). Influïda per Tarrida y del Mármol, sobresortí com a oradora i organitzadora obrerista.

Fou detinguda després de l’atemptat del Liceu (1893) i de les bombes del carrer de Canvis Nous (1896); desterrada després del procés de Montjuïc, residí a França i a la Gran Bretanya; el 1898 tornà a Barcelona.

Amb Bonafulla fundà la revista “El Productor” (1901). Fou empresonada novament el 1902 i, després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Osca. Residí uns quants anys a Saragossa, on va ésser empresonada després de la vaga del 1911.

Tornà a Barcelona el 1924, afectada per una paràlisi que l’allunyà definitivament de tota activitat pública.

Casassas i Simó, Oriol

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 setembre 1923 – Barcelona, 10 octubre 2012)

Pediatre. Llicenciat en medicina a Barcelona (1949). Fou president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-76), i també en dirigí el “Butlletí”. Membre de la Societat Catalana de Biologia, a la represa de l’edició de “Monografies Mèdiques” (1969) en fou membre del consell de redacció. Formà part del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1976-77). Membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans (1985) i director de la redacció del diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Ha publicat L’ensenyament de la pediatria (1964), L’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966), La pediatria en el suburbi (1967), La medicina catalana del segle XX (1970) i Primer -i últim- llibre d’exercicis (1972), premi de poesia Salvat-Papasseit.

Casassas i Simó, Lluís

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1922 – Barcelona, 23 juny 1992)

Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1972), de la qual fou professor d’ençà del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenament del territori de Catalunya. Fou col·laborador de Pau Vila en diversos estudis sobre Barcelona, com Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974).

S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya: El Lluçanès, evolució entre el 1950 i 1970 (1975), Fires i mercats a Catalunya (1978), La regionalització del territori i els ens intermedis (1990) i La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunya, i, en col·laboració amb J. Clusa, L’organització territorial de Catalunya i Organització territorial i administrativa de Barcelona (ambdues del 1981).

La Societat Catalana de Geografia convoca des de l’any 1995 el Premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants.

Enllaç web: Premi Lluís Casassas i Simó

Casassas i Simó, Enric

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 novembre 1920 – Barcelona, 16 febrer 2000)

Químic. Doctorat a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt els anys 1950-66. Fou catedràtic de química inorgànica i analítica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), de química analítica a la universitat de La Laguna (1967-69) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-76) i de la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat de Barcelona (a partir del 1976). Treballà als EUA sobre polarografia (1954-55).

Ha publicat força treballs, i s’ha especialitzat en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electromagnètiques. El 1968 obtingué el premi Martí d’Ardenyà, de l’IEC. Ha participat en tasques relacionades amb l’organització de la recerca: fou vice-rector d’investigació a la Universitat Autònoma, vice-rector d’ordenació acadèmica a la Universitat de Barcelona, president de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat de la qual en fou president (1982), i president del Consell Científic i Tecnològic de la CIRIT de la Generalitat de Catalunya d’ençà del 1981.

Casablancas i Planell, Ferran

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1874 – Barcelona, 21 octubre 1960)

Industrial i inventor. El 1913 construí el mecanisme que porta el seu nom i que permeté de simplificar i afinar en gran manera l’operació d’estiratge a la filatura. Presentat oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, aviat, per les principals fàbriques de tot el món.

La seva teoria, veritablement original, i la corresponent realització mecànica foren una autèntica innovació en el camp de la tècnica i de la maquinària tèxtil.

Milità a la Lliga Regionalista, fou president del Banc de Sabadell (1926-60), impulsà la fundació de l’Associació de Filadors i de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i Malalties i promogué la portada d’aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fomentà i protegí la creació del Museu de Sabadell, una sala del qual porta el seu nom.

Carreras i Mas, Lluís

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 març 1884 – Barcelona, 7 març 1955)

Escriptor i eclesiàstic. Ha estat una de les grans figures de la clerecia catalana del segle XX. Deixeble de Sardà i Salvany i del bisbe Torras i Bages, n’actualitzà els postulats i es convertí en un eficaç promotor del moviment de renovació religiosa. Fou un dels organitzadors del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Les seves obres Eucologi (1915) i Setmana Santa (1923) responen plenament a l’esperit inquiet i renovador del seu catolicisme, molt fidel al papa.

No acceptà la mitra de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país, i la Dictadura de Primo de Rivera l’exilià per la seva catalanitat (1924). Quan tornà a Barcelona, fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i ajudà el moviment escolta, que es refeia de la desfeta. El 1931 intervingué en l’intent de conciliar l’església catòlica i la República Espanyola; redactà el text de la pastoral conjunta de l’episcopat espanyol del 20 de desembre de 1931.

Tingué un paper director en l’alta política eclesiàstica catalana com a persona de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Fou un orador brillant, i escriví uns dos mil articles de tema religiós, biogràfic o social, i un nombrosíssim epistolari. Dirigí “Revista Popular” i “Vida Cristiana”, i col·laborà a “El Matí”, “La Paraula Cristiana”, etc.

Exiliat a França el 1936, publicà Grandeza cristiana de España (Tolosa de Llenguadoc, 1938). De tornada a Barcelona el 1939, visqué apartat de la vida pública.

Calçada i Olivella, Miquel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 agost 1965 – )

“Mikimoto”  Comunicador. Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX. El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i posà la veu per a la primera emissió d’aquesta ràdio pública, on ha fet els programes En pijama (1983-84), Mikimoto Club (1984-89), Oh! És el Mikimoto (1987-88) i Pasta gansa (1988-97).

El 1986 s’incorporà a Televisió de Catalunya com a creador, director i presentador dels programes Oh! Bongònia (1987-90), Mikimoto club (1990-91), Persones humanes (1994-96) i Solvència contrastada (1996-97). Per a Televisió Espanyola féu Mikimoto clip (1991-92).

Col·laborà com a articulista a l’“Avui” el 1985, i el 1995 començà a fer-ho a “La Vanguardia”. Com a empresari creà la productora Sargantana Voladora i, el 1992, amb Carles Cuní, possà en marxa l’emissora radiofònica Flash FM.

Boixaderas i Trullàs, Jordi

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 12 juliol 1959 – )

Actor. Iniciat en el teatre independent dels anys 1970, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica dels darrers temps del teatre català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades.

Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta (1984), La Ronda (1986), La bona persona de Sezuan (1988), El visitant (1996), Testament (1997), La sang (1999) o A little night music (Grec’00). Es féu remarcar especialment, però, en el paper de Iago en l’Otel·lo (1994).