Arxiu d'etiquetes: professors/es

Duch i Álvarez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

Dubler, Cèsar Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)

Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).

Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.

Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).

Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.

Domènech i Mansana, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)

Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.

Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.

Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem

3 Respostes

(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)

Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).

Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).

També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).

Deulofeu i Torres, Alexandre

Deixa un comentari

(l’Armentera, Alt Empordà, 20 setembre 1903 – Figueres, Alt Empordà, 27 desembre 1978)

Assagista. Llicenciat en farmàcia i en química.

Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). El 1939 s’exilià a Montpeller i hi estudià art.

En L’Empordà, bressol de l’art romànic (1962) i Catalunya, origen de la pintura medieval (1963) intentà de demostrar que l’art romànic tingué l’origen a Catalunya, i en Matemàtica de la història (17 volums, i un resum del mateix títol) elabora una teoria sobre els cicles històrics.

Desprat i de Gaiolà, Esteve

Deixa un comentari

(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)

Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.

Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.

No s’acollí a l’amnistia del 1833.

Delàs i de Gayolà, Francesc de Sales de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1864 – 1893)

Naturalista. Fill del quart baró de Vilagaià. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1887). Es doctorà el 1890.

Dirigí el laboratori i la “Revista Científica” de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Escriví Poesías (1895), algunes de les quals en català.

Deffontaines, Pierre

1 Resposta

(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)

Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.

Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).

A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).

En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.

Daufí i Moreso, Lluís

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)

Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.

Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.

Darder i Pericàs, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)

Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.

Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.

Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).